Canvis

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En tèrmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors esos dos minerals que contenen chicotetes quantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seua activitat, llavors esos dos minerals que contenen chicotetes quantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:

[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]

[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona poguera ser capaç d'una obra original com en la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona poguera ser capaç d'una obra original com en la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}

== Ficció ==

== Ficció ==

* {{ref-llibre |títol=The Book about Blanche and Marie |nom=Per |cognom=Olov Enquist |isbn=1-58567-668-3 |any=2006 |editorial=Overlook |lloc=New York}} Una [[novel·la]] del 2004 de [[Per Olov Enquist]] en Maria Sklodowska-Curie, el [[neuròleg]] [[Jean-Martin Charcot]], i la seva ''Salpêtrière'' "pacient Blanche" (Marie Wittman). La traducció a l'anglès va ser publicada el 2006.

* {{ref-llibre |títol=The Book about Blanche and Marie |nom=Per |cognom=Olov Enquist |isbn=1-58567-668-3 |any=2006 |editorial=Overlook |lloc=New York}} Una [[novel·la]] del 2004 de [[Per Olov Enquist]] en Maria Sklodowska-Curie, el [[neuròleg]] [[Jean-Martin Charcot]], i la seua ''Salpêtrière'' "pacient Blanche" (Marie Wittman). La traducció a l'anglès va ser publicada el 2006.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==