Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i al segle que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses. | + | La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el sigle que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses. |
| | | |
| ==La primera lliteratura francesa== | | ==La primera lliteratura francesa== |
− | En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un llatí tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s. | + | En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s. |
| | | |
| La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit. | | La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit. |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| | | |
| ==El sigle XIX== | | ==El sigle XIX== |
− | El sigle XIX francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]]. | + | El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]]. |
| | | |
| El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme medieval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]]. | | El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme medieval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]]. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| El trauma de la [[Primera Guerra Mundial]] està en la base de l'[[existencialisme]], un moviment filosòfico-literari francés que va expandir-se per tot el continent. Autors com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]] es preguntaven a les seues obres pel sentit de l'existència, en una prosa melancòlica, reflexiva i alegòrica. En una atra llínea, una figura que no es pot ignorar és [[Marcel Proust]]. | | El trauma de la [[Primera Guerra Mundial]] està en la base de l'[[existencialisme]], un moviment filosòfico-literari francés que va expandir-se per tot el continent. Autors com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]] es preguntaven a les seues obres pel sentit de l'existència, en una prosa melancòlica, reflexiva i alegòrica. En una atra llínea, una figura que no es pot ignorar és [[Marcel Proust]]. |
| | | |
− | Des de [[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat. | + | Des d'[[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat. |
| | | |
| Després de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]]. | | Després de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]]. |