Canvis

La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i al segle que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.

La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el sigle que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.

==La primera lliteratura francesa==

==La primera lliteratura francesa==

En  l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un llatí tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.  

En  l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents a cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència a l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.  

La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit.

La lliteratura en francés comença en l'[[èpica]], a on destaca ''La [[Chanson de Roland]]'', que va ser profusament imitada per tota [[Europa]]. Les rondalles i cançons de gesta al voltant de la figura de [[Carlemany]] també van tenir força èxit.

==El sigle XIX==

==El sigle XIX==

El sigle XIX francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].  

El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].  

El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme medieval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]].

El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme medieval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]].

El trauma de la [[Primera Guerra Mundial]] està en la base de l'[[existencialisme]], un moviment filosòfico-literari francés que va expandir-se per tot el continent. Autors com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]] es preguntaven a les seues obres pel sentit de l'existència, en una prosa melancòlica, reflexiva i alegòrica. En una atra llínea, una figura que no es pot ignorar és [[Marcel Proust]].

El trauma de la [[Primera Guerra Mundial]] està en la base de l'[[existencialisme]], un moviment filosòfico-literari francés que va expandir-se per tot el continent. Autors com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]] es preguntaven a les seues obres pel sentit de l'existència, en una prosa melancòlica, reflexiva i alegòrica. En una atra llínea, una figura que no es pot ignorar és [[Marcel Proust]].

Des de [[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat.  

Des d'[[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat.  

Després de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]].  

Després de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]].