Canvis

==Economia==

==Economia==

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que despuix se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, varen persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que despuix se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Segle'' i ''EKO'', van arribar a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casolana'' que també va dispondre d'un centre de producció i distribució a Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', varen arribar a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casolana'' que també va dispondre d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.

L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.

=== Lladró ===

=== Lladró ===

A pesar de l'anterior, l`'indústria de major proyecció de les nassudes a Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de [[Almàssera]], on van instalar el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en [[1958]]. Va ser allí on van inaugurar la seua escola de formació professional en [[1962]] i on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] es va iniciar la construcció del seu ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

A pesar de l'anterior, l`'indústria de major proyecció de les nassudes en Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de [[Almàssera]], a on varen instalar el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en [[1958]]. Va ser allí a on varen inaugurar la seua escola de formació professional en [[1962]] i a on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] es va iniciar la construcció de la seua ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

==Monuments==

==Monuments==