Canvis

Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].

Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].

El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[segle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[segle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>

El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[sigle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el sigle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[sigle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>

Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>

Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>

La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).

La república començà a declinar a finals del sigle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).

== Institucions i Organismes ==

== Institucions i Organismes ==