{{cita|Pero lo que ací devem subrallar és la freqüència de les representacions de la creu en evident valor emblemàtic, de manera idèntica a com s'hauria dispost més vesprada un escut d'armes. Alfonso III el magne la va fer gravar en una làpida sobre la porta del seu palau d'Oviedo en l'any 875. [..] La creu procesional complix també la funció d'ensenya o guió de l'eixèrcit real. El ''liber ordinum'' descriu la partida a la guerra del rei d'Astúries al front de les seues tropes: el diácono pren de l'altar la creu áurea que tanca el ''Lignum crucis'', l'entrega al bisbe, i este al rei, qui la dona al sacerdot que la portarà precedint-li.}}
{{cita|Pero lo que ací devem subrallar és la freqüència de les representacions de la creu en evident valor emblemàtic, de manera idèntica a com s'hauria dispost més vesprada un escut d'armes. Alfonso III el magne la va fer gravar en una làpida sobre la porta del seu palau d'Oviedo en l'any 875. [..] La creu procesional complix també la funció d'ensenya o guió de l'eixèrcit real. El ''liber ordinum'' descriu la partida a la guerra del rei d'Astúries al front de les seues tropes: el diácono pren de l'altar la creu áurea que tanca el ''Lignum crucis'', l'entrega al bisbe, i este al rei, qui la dona al sacerdot que la portarà precedint-li.}}
+
+
== Art asturià ==
+
{{AP|Art asturià}}
+
Els monuments d'art prerromànic en Astúries són exponents de la menuda civilisació que estava forjant-se en l'àrea cantàbrica. En este sentit, l'art asturià és, junt en el català, un dels dos principals exponents del prerromànic en Espanya. Si be en este últim les influències llombardes són evidents, en l'art prerromànic asturià es deixa sentir sobretot l'influix carolingi.
+
+
No obstant, a pesar de que tradicionalment s'han vingut subrallant els vínculs entre l'estil asturià i el visigótic, alguns autors no deixen de senyalar el fet de que provablement bona part de les seues característiques deriven de l'art romà i paelocristià del que existixen alguns exponents en territori asturià. També hi ha certes influències autòctones, purament ''astures'', i en este sentit en alguns monuments prerromànics , com [[Sant Miguel de Lillo]], poden observar-se medallons en els que apareixen gravats motius pagans com la ''hexapétala'' o l'espiral solar, que encara hui se seguixen amprant per a decorar els hórreos asturians.
+
+
L'art prerromànic sturià pot estructurar-se en els següents periodos: ''*Prerramirense'' (mediats del sigle VIII–842), en el que s'inserten tant les iglésies construïdes pel rei Sija en Pravia com els monuments que va construir Alfonso II al voltant de la seua cort en Oviedo, entre els que destacaven la catedral prerromànic de Sant Salvador, que va ser substituïda per l'actual gòtica (construïda en el sigle XIV), el Palau Real, que també va ser derruït en posterioritat i del que solament es conserven la capella *palatina (actual [[Cambra Santa]]) i algunes arquetes que hui en dia estan integrades en la [[Iglésia de Sant Tirs (Oviedo)|iglésia de Sant Tirs]]; ''*Ramirense'', que rep el seu nom del rei Ramiro I, baix el regnat del qual es varen construir els principals monuments pertanyents a l'art asturià, com [[Santa María del Naranco]] i [[Sant Miguel de Lillo]]; ''Postrramirense'', que comprén totes aquelles construccions realisades durant els regnats d'Ordoni II i Alfonso III el Magne, com [[Sant Salvador de Valdediós]].