8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 33:
Llínea 33: − + Llínea 61:
Llínea 61: + + + + − − ==Referències== − {{traduït de|es|Café_licor}}
sense resum d'edició
| atres =
| atres =
}}
}}
El '''café licor''' o '''burret''' és un [[licor]] de [[café]] elaborat en les comarques de l'[[Alcoyà]] i [[El Comtat]], al nort de la [[província d'Alacant]].
El '''café licor''' o '''burret''' és un [[licor]] de [[café]] elaborat en les comarques de l'[[Alcoyà]] i [[El Comtat]], al nort de la [[província d'Alacant]], aixina com de la [[Vall d’Albaida]], al sur de la de [[Província de Valéncia|Valéncia]].<ref name = DGLV>{{DGLV|Café}}</ref> Sol beure’s en les festes de [[moros i cristians]], a soles o barrejat.<ref name = DGLV/>
És molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]].
És molt popular en la zona nort de la [[província d'Alacant]] i en el sur de la [[província de Valéncia]], estant molt lligat el seu consum a las festes de [[Moros i Cristians]].
El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies.
El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies.
Algunes de les marques comercials de café licor són ''"Cerol"'' i ''"Sancho"''(que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o més coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret". També és habitual trobar-se un café ''de feta'', és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, és necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.
Algunes de les marques comercials de café licor són ''"Cerol"'' i ''"Sancho"'' (que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de ''burret'' que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són ''"Truquet"'', ''Vint-i-Set'', ''Olcina'' i ''"Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el ''Pastor'' es igual o més coneguda que el ''Cerol'' i en Cocentaina el ''"Sancho"''. Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret". També és habitual trobar-se un café ''de feta'', és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, és necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.
La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís Paloma]] de Monfort del Sit, L'[[Herbero]] de la [[Serra de Mariola]] i el [[Cantueso(licor)|cantueso Alacantí]]
La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige ''Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant'' junt en la del [[Anís Paloma]] de Monfort del Sit, L'[[Herbero]] de la [[Serra de Mariola]] i el [[Cantueso(licor)|cantueso Alacantí]]
En la primera mitat del [[sigle XX]], com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, "Mentira", ya que pareix Aigua-llimó Negre i no ho és.
En la primera mitat del [[sigle XX]], com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de [[Cocentaina]], barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, "Mentira", ya que pareix Aigua-llimó Negre i no ho és.
==Referències==
<references />
{{traduït de|es|Café_licor}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.licoresdealicante.com/ Portal de la Denominació d'Orige de les begudes esperitoses tradicionals d'Alacant CRDE]
*[http://www.licoresdealicante.com/ Portal de la Denominació d'Orige de les begudes esperitoses tradicionals d'Alacant CRDE]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]