Canvis

==Estudis i carrera==

==Estudis i carrera==

Va realisar els seus primers estudis en el seminari, que va abandonar incorporant-se a l'Institut de [[Castelló de la Plana]], on va obtindre el grau de bachiller en 1867. Va estudiar Medicina en les universitats de Valéncia, i Madrit, obtenint la llicenciatura en 1872. Un any despuix, en la Universitat Central de Madrit, obtenia el doctorat. Des de 1882 va ser catedràtic de clínica tocoginecològica. Va pertànyer al grup experimentaliste valencià, partidari de la medicina de laboratori, destacant la seua llabor en el terreny de la microbiologia.

Va realisar els seus primers estudis en el seminari, que va abandonar incorporant-se a l'Institut de [[Castelló de la Plana]], a on va obtindre el grau de bachiller en [[1867]]. Va estudiar Medicina en les universitats de Valéncia, i Madrit, obtenint la llicenciatura en [[1872]]. Un any despuix, en la Universitat Central de Madrit, obtenia el doctorat. Des de [[1882]] va ser catedràtic de clínica tocoginecològica. Va pertànyer al grup experimentaliste valencià, partidari de la medicina de laboratori, destacant la seua llabor en el terreny de la microbiologia.

Durant l'epidèmia de còlera de 1885, el doctor Ferrán va instalar el seu laboratori en una casa propietat del doctor Candela que encara hui persistix en el carrer de Pascual i Genís. En 1884 va fundar ''El progreso ginecológico i pediatra,'' primera revista valenciana de l'especialitat, que es va publicar de forma independent fins a 1889 i, fusionat en ''La Crònica Mèdica'', fundada per Francisco de Paula Campá i Porta, fins a 1894. Va publicar la quinta part dels doscents treballs que varen aparéixer en ''El progreso ginecológico''. Entre estos varen destacar els referits al part patològic, en especial la placenta prèvia. En el terreny ginecològic es va ocupar de la patologia uterina no infecciosa. Va practicar la primera ovaritomia en Valéncia i també va perfeccionar algunes tècniques operatories. Va contribuir de forma significativa a la difusió de l'informació tocoginecològica internacional, especialment, a través de la seua revista.

Durant l'epidèmia de [[còlera]] de [[1885]], el doctor Ferrán va instalar el seu laboratori en una casa propietat del doctor Candela que encara hui persistix en el carrer de Pascual i Genís. En [[1884]] va fundar ''El progreso ginecológico i pediatra,'' primera revista valenciana de l'especialitat, que es va publicar de forma independent fins a [[1889]] i, fusionat en ''La Crònica Mèdica'', fundada per Francisco de Paula Campá i Porta, fins a [[1894]]. Va publicar la quinta part dels doscents treballs que varen aparéixer en ''El progreso ginecológico''. Entre estos varen destacar els referits al part patològic, en especial la placenta prèvia. En el terreny ginecològic es va ocupar de la patologia uterina no infecciosa. Va practicar la primera ovaritomia en Valéncia i també va perfeccionar algunes tècniques operatories. Va contribuir de forma significativa a la difusió de l'informació tocoginecològica internacional, especialment, a través de la seua revista.

El seu instrumental de treball està expost en el Museu històric-mèdic de l'[[Universitat de Valéncia]], junt al dels doctors [[Francisco de Paula Campá i Porta]] i [[Francisco Bonilla Martí]].

El seu instrumental de treball està expost en el Museu històric-mèdic de l'[[Universitat de Valéncia]], junt al dels doctors [[Francisco de Paula Campá i Porta]] i [[Francisco Bonilla Martí]].