26 142
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Història
El fútbol comença a practicar-se en Castelló a principis del [[sigle XX]], encara que més que partits de fútbol, eren reunions d'amics donant patades a un baló. Estes ''trobades'' es jugaven en els terrenys del Tir de Pichó (hui Parc de l'Oest).
El fútbol comença a practicar-se en Castelló a principis del [[sigle XX]], encara que més que partits de fútbol, eren reunions d'amics donant patades a un baló. Estes ''trobades'' es jugaven en els terrenys del Tir de Pichó (hui Parc de l'Oest).
En [[1911]] sorgix el primer club organisat: El Deportiu, que jugava en el camp de l'Hospital. Poc despuix es va fundar el Castàlia i pronte va sorgir una gran rivalitat entre abdós clubs. Este últim va passar a ser el primer club de Castelló i fins i tot va tindre camp propi: el de la carretera de Valéncia, que despuix sería el camp de la Cultural Deportiva.
En [[1919]], en el fútbol en ple auge, sorgixen nous clubs com l'Obelisc, el Regional, el Ribalta i el Cervantes, en lo que ya es podien celebrar partits de caràcter local. La Societat Deportiva Cervantes Fútbol Club va ser el verdader precursor del C.D. Castelló. Estava format per jòvens treballadors i en poques possibilitats, encara que tenien el respal del Centre Republicà. Vestien en uniforme tricolor de la bandera republicana i l'escut era una estrela. El fort auge d'este club, va provocar la dissolució poc a poc dels demés.
En [[1921]] existia un desig generalisat de contar en un club que portara el nom de la ciutat, tal i com ocorria en atres llocs d'Espanya, per a poder representar a la mateixa en competicions de caràcter nacional. El 20 de juliol de [[1922]], en acort pres per la Junta General de la S.D.Cervantes F.C., es va autorisar el canvi de nom a Castelló Club de Fútbol i casi de colp i repent a Club Deportiu Castelló. Els colors acordats varen ser pantaló negre i camiseta a ralles horisontals verda, taronja i blava (verda dels camps, taronja del frut i blau de la mar). Pero en les fàbriques no varen trobar estos colors i les varen comprar blanques. El primer president va ser Tadeo Mallach pero no va ser molt popular. El caramull de la seua impopularitat va ser la venda d'un partit a favor del Valéncia. El primer entrenador va ser Agustín Sancho. L'escut va ser disseny de Tomás Colón. El primer partit com a C.D. Castelló va ser contra el Cette francés (0-2).
El 3 de novembre de [[1923]] s'inaugura el camp del Sequiol en partit front al [[Real Club Deportiu Espanyol]](2-3). Els colors albinegres apleguen el 11-10-[[1925]] quan decidixen canviar les camisetes per a no coincidir en el [[Valéncia Club de Fútbol]] que vestia igual i oblidar radicalment el tema de la venda del partit citat anteriorment. En la temporada 1929-30 el Castelló, estant en tercera divisió, elimina a l'[[Atlètic de Madrit]] de la copa en una eliminatòria a doble partit, convertint-se en el primer equip de tercera categoria que elimina a un primera divisió.
En [[1933]], despuix d'uns incidents en el camp del Sequiol en un partit contra el [[Real Oviedo]], la federació clausura 3 mesos el camp i obliga al club a jugar els seus partits en [[Mestalla]]; a lo que es varen negar els directius del Castelló, per la qual cosa el club va ser exclós de la competició i obligat a desaparéixer. Es va recuperar el club despuix de la finalisació de la [[Guerra Civil]] i va retornar als terrenys de joc el 1 d'octubre de [[1939]].
La temporada 1940-41 ascendix a 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada 1942-43, en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota en certa polèmica en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i varen anar els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que es va alcançar en primera.
En [[1946]] s'inaugura l'Estadi Castàlia en partit front a l'[[Atlètic Aviació]], deixant arrere el volgut i enyorat Sequiol que es quedava menut per a l'afició. En la temporada 1957-58, el CD Castelló va conseguir l'ascens a Segona divisió despuix de guanyar l'última eliminatòria al Club Deportiu Mirandés.
Les Bodes d'Or les complix el club a lo gran: 5º classificat en la lliga de primera divisió i finalista de la Copa d'Espanya front a l'Athletic Club en partit disputat en l'estadi del Manzanares ([[1973]]) i que va perdre la final de la Copa del Rei per 2 a 0, tenint en les seues files a jugadors com, [[Vicente del Bosque]] i [[Juan Bautista Planelles]].
En l'assamblea extraordinària realisada el 29 d'agost de 1991, el conveni en S.A.D. va ser aprovat, i el club va passar a cridar-se Club Deportiu Castelló S.A.D... El 17 de juny de [[1987]] s'inaugura el flamant Nou Estadi Castàlia, el gran somi dels aficionats ''orelluts''. En [[1992]], complint en la llei del deport es convertix en S.A.D. en Domingo Tárrega com a primer president del Consell d'Administració del C.D.Castelló S.A.D..
En la temporada 2004-05, l'equip va retornar a la Segona Divisió d'Espanya. La temporada 2007-08 va ser una gran temporada, en la que l'equip va quedar en un magnífic 5º lloc, molt prop de l'ascens. Ademés, el porter Carlos Sánchez García, es va proclamar Trofeu Zamora, que li acredita com a porter menys golejat de la categoria, al mateix temps que l'equip també va ser el menys golejat. El Nou Castàlia, es va convertir en el camp difícil de la Segona Divisió, on el Castelló va traure 43 punts, convertint-se en l'equip més efectiu en casa. Lo més destacat de la temporada va ser la milloria de l'equip en l'arribada de José Múrcia al banquet, substituint a José Moré en la jornada 18. On l'equip va passar de lluitar per alluntar-se del descens a mirar cap a la Primera Divisió. El 11 de juny de 2008, José Múrcia va anunciar la seua no continuïtat en el banquet albinegre per a, pese a haver manifestat no anar-se si no tenia ofertes de Primera Divisió, recalar finalment en el [[Celta de Vigo]]. El seu successor seria Abel Resino, este, despuix de 8 mesos en el banquet albinegre, va decidir, en febrer de 2009, acceptar l'oferta de l'Atlètic de Madrit despuix de la destitució de Javier Aguirre, accedint el Castelló, que contractaria a Paco Herrera.
En la jornada 38, en la Lliga ''Adelante'' 2009-10 despuix de la seua derrota en [[Sòria]] davant el C.D. Numància per 2-1, el C.D. Castelló consumava el seu descens a la Segona Divisió B despuix de 5 anys en la Segona Divisió d'Espanya. A l'any següent, en l'esperança de tornar a la categoria d'argent, va quedar 10º protagonisant problemes econòmics i a punt de caure a la 3ª Divisió consumant-se dit descens el 18 de juliol de 2011, pel seu deute en els jugadors. El club es va vore immers en la pijor crisis de la seua història, aplegant a la vora de la desaparició i en algun sector institucional proponent la refundació del club, pero vàries associacions d'aficionats albinegres varen promoure movilisacions, recollides de firmes i denúncies cap als propietaris del club per a poder evitar la desaparició.
Finalment en l'estiu de 2012 el club es va vendre a un grup valencià-castellonenc, els quals priorisen un pla de viabilitat per a conseguir l'estabilitat econòmica en l'entitat. Per la seua banda, les denúncies dels aficionats cap als anteriors propietaris (Castellnou 2005, S.L.) han segut processades despuix d'apreciar-se indicis de delicte i estan citats a declarar en els jujats com imputats per presunt frau i falsejament de contes. El Castelló és el segon club que més socis ha conseguit en l'història de Tercera Divisió en 4.500 en la temporada 2011-2012, igualant al [[Màlaga C.F.]] i superat pel [[Real Oviedo]].
== Estadi ==
== Estadi ==