Canvis

'''Gaeta Huguet Segarra''' va nàixer en [[Castelló de la Plana]] en [[1882]]. Faltà el 12 de novembre de [[1959]].  

'''Gaeta Huguet Segarra''' va nàixer en [[Castelló de la Plana]] en [[1882]]. Faltà el [[12 de novembre]] de [[1959]].  

== Antecedents sobre la personalitat ==

== Antecedents sobre la personalitat ==

== Dades biogràfiques ==

== Dades biogràfiques ==

'''Gaeta Huguet Segarra''' va naixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d´un atre ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[frances]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s´afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademes de politic, era colaborador de diversos periodics i revistes de caracter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D´ell, en un articul publicat en el "Bolleti", a la seua mort, escrivia don [[Lluïs Revest]] estes paraules: "Caigue aquell home a qui l´apassionament generos per una idea fon acontényer simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l´enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regio valenciana]]"  

'''Gaeta Huguet Segarra''' va naixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d´un atre ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[frances]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s´afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademes de politic, era colaborador de diversos periodics i revistes de caracter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D´ell, en un articul publicat en el "Bolleti", a la seua mort, escrivia don [[Lluïs Revest]] estes paraules: "Caigue aquell home a qui l´apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l´enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regio valenciana]]"  

De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.

De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passió valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.

En el camp politic es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  

En el camp polític es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  

El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "[[La Nostra Terra]]" la primera associacio valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  

El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  

'''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En giner del 37, trobant-se incomodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s´en va anar a Paris, a on estigué un temps, i mes tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], aon va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en [[Marsella]], i mes tart en [[Andorra]], aon vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regres a [[Castelló]], l´any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posicio economica, per mes que venguera la seua celebre masia de [[Benicassim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].  

'''Gaeta Huguet Segarra''' estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incomodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s´en va anar a [[Paris]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regres a [[Castelló]], en l´any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició económica, per més que venguera la seua celebre masia de [[Benicassim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]].  

De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual es actualment president efectiu [[Adolfo Pizcueta]] i president d´honor l´alcalde de [[Castelló]] . Va morir el 12 de novembre de [[1959]].

De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolfo Pizcueta]] i president d´honor l´alcalde de [[Castelló]] . Va morir el 12 de novembre de [[1959]].

== Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==

== Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 ==

Manuel Sanchis Guarner en l’introduccio del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  

Manuel Sanchis Guarner en l’introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]).  

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l’obra de son fill, durant el temps de la II Republica. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l’amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.  

Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor, d’ell nomes es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  

 

Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d’Huguet Breva i la tradicio del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jovens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar en la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la Republica, se disolgué en [[1931]].  

Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d’ell nomes es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.  

Gaetà Huguet i Segarra, va ser l’encarregat de propondre a la Castellónenca la redaccio de les bases ortografiques, i es u dels firmants del compromis ortografic de [[Castelló]], de l’any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfología, sintaxis i vocabulari: ningun fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d’elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre resso en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap noticia.  

 

D. Josep Mª Guinot i Galàn, ([[Artana]] [[1907]]-C[[astelló]] [[2005]]), filolec castellonenc, fundador de l’associacio cultural castellonenca [[Cardona i Vives]], i academic d’honor de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d’elles diu: “…6. Les “normes” van conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinacio de la llengua valenciana a la codificacio fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversio, eixe assombros canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Gloria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]])  

Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d’Huguet Breva i la tradició del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jovens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar en la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la Republica, se disolgué en [[1931]].  

Huguet organisava en agost de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocasser), i en [[1935]], impulsaria la constitucio de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relacio en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

 

Gaetà Huguet i Segarra, va ser l’encarregat de propondre a la Castellónenca la redacció de les bases ortografiques, i és u dels firmants del compromís ortogràfic de [[Castelló]], de l’any [[1932]], pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortografiques i provisionals sense tocar la morfología, sintaxis i vocabulari: ningun fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d’elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre ressó en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap noticia.  

 

D. Josep Mª Guinot i Galàn, ([[Artana]] [[1907]]-C[[astelló]] [[2005]]), filolec castellonenc, fundador de l’associació cultural castellonenca [[Cardona i Vives]], i academic d’honor de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d’elles diu: “…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Gloria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).

 

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocasser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

 

En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  

En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  

En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. L’any 1954, torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  

 

Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai mes al seu lloc.  

En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l’any [[1954]], torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  

 

Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai més al seu lloc.  

Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.

Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.