Canvis

[[Image:Neil Armstrong pose.jpg|thumb|250px|Neil Armstrong en juliol de 1969]]

[[Image:Neil Armstrong pose.jpg|thumb|250px|Neil Armstrong en juliol de 1969]]

'''Neil Alden Armstrong''' ([[Wapakoneta]], [[5 d'agost]] de [[1930]] - [[Cincinnati]], [[25 d'agost]] de [[2012]]) fon un [[astronauta]] [[nortamericà]] i el primer ser humà que va chafar la [[Lluna]]. També era [[Ingenieria aeroespacial|ingenier aeroespacial]], pilot militar, pilot de proves i [[professor]] universitari. Abans de convertir-se en astronauta, Armstrong fon [[Oficial (forces armades)|oficial]] de la [[Armada dels Estats Units]] i combaté en la [[Guerra de Corea]]. Despuix d'este conflicte, obtingué la seua llicenciatura en la [[Universitat Purdue]] i treballà com a pilot de proves per al Comité Assessor Nacional d'Aeronàutica ([[NACA]]) en l'Estació de Vol d'Alta Velocitat, en l'actualitat cridat [[Centre Dryden d'Investigacions de Vol|Centre Armstrong d'Investigacions de Vol]] en el seu honor. Despuix completà estudis de posgrau en la [[Universitat del Sur de Califòrnia]]

'''Neil Alden Armstrong''' ([[Wapakoneta]], [[5 d'agost]] de [[1930]] - [[Cincinnati]], [[25 d'agost]] de [[2012]]) fon un [[astronauta]] [[Estats Units|nortamericà]] i el primer ser humà que va chafar la [[Lluna]]. També era [[Ingenieria aeroespacial|ingenier aeroespacial]], pilot militar, pilot de proves i [[professor]] universitari. Abans de convertir-se en astronauta, Armstrong fon [[Oficial (forces armades)|oficial]] de la [[Armada dels Estats Units]] i combaté en la [[Guerra de Corea]]. Despuix d'este conflicte, obtingué la seua llicenciatura en la [[Universitat Purdue]] i treballà com a pilot de proves per al Comité Assessor Nacional d'Aeronàutica ([[NACA]]) en l'Estació de Vol d'Alta Velocitat, en l'actualitat cridat [[Centre Dryden d'Investigacions de Vol|Centre Armstrong d'Investigacions de Vol]] en el seu honor. Despuix completà estudis de posgrau en la [[Universitat del Sur de Califòrnia]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==