Canvis

Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals ([[1312]]) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].  

Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals ([[1312]]) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].  

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.

L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[sigle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'[[or]].

[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' ([[1356]]-[[1365]]), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' ([[1356]]-[[1365]]), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].  

D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].  

En el [[segle XVII]], apareixia en alguns escuts reals la figura del [[Lo Rat Penat|rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real d'Aragó]] com emblema personal del monarca.

En el [[sigle XVII]], apareixia en alguns escuts reals la figura del [[Lo Rat Penat|rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo rat penat en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es la seua adopció en similitut en el dragó usat en la [[Cimera de la Casa d'Aragó|Cimera Real d'Aragó]] com emblema personal del monarca.

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]] ([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].

L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]] ([[1808]]-[[1814]]), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].