Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  16:17 7 dec 2015
m
Llínea 133: Llínea 133:     
=== Arquitectura civil ===
 
=== Arquitectura civil ===
*[[Castell d'Ademús]]. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'Al-Dāmūs. Després de la seua conquista en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] ([[1356]]-[[1369]]). Destruïda i reconstruïda en varies ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[segle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
+
*[[Castell d'Ademús]]. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'Al-Dāmūs. Després de la seua conquista en [[1210]] per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] ([[1356]]-[[1369]]). Destruïda i reconstruïda en varies ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[sigle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
    
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx l'element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
 
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx l'element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
Llínea 141: Llínea 141:  
*'''La Cambra Vella del Blat'''''. Situada en un dels extrems de la plaça de la Vila, la Cambra Vella del Blat constituí l'antic almodí o almagasén municipal de gra. La seua portada inferior dona pas a un carreró sense eixida on també se situaren atres dependències municipals. El caràcter públic de l'edifici durant l'época foral justifica la presencia del escut municipal en la seua entrada: les quatre barres en losange coronades de la Casa d'Aragó.
 
*'''La Cambra Vella del Blat'''''. Situada en un dels extrems de la plaça de la Vila, la Cambra Vella del Blat constituí l'antic almodí o almagasén municipal de gra. La seua portada inferior dona pas a un carreró sense eixida on també se situaren atres dependències municipals. El caràcter públic de l'edifici durant l'época foral justifica la presencia del escut municipal en la seua entrada: les quatre barres en losange coronades de la Casa d'Aragó.
   −
*'''La Presó Municipal'''. Situada darrere de la Casa de la Vila. Se tracta d'un edifici erigit en l'últim terç del [[segle XVI]]. D'ell destaca la seua portada en arc de mig punt, aixina com el interessant escut que la corona.
+
*'''La Presó Municipal'''. Situada darrere de la Casa de la Vila. Se tracta d'un edifici erigit en l'últim terç del [[sigle XVI]]. D'ell destaca la seua portada en arc de mig punt, aixina com el interessant escut que la corona.
    
*'''El Forn de Dalt'''. Dels dos forns municipals que Ademús tingué en época foral, únicament subsistixen alguns elements arquitectònics del Forn de Dalt.
 
*'''El Forn de Dalt'''. Dels dos forns municipals que Ademús tingué en época foral, únicament subsistixen alguns elements arquitectònics del Forn de Dalt.
   −
*'''El Molí de la Vila'''. Situat a la vora del riu [[Bohílgues]] i nutrint-se de les aigües d'este, se tracta del molí més antic del terme d'Ademús. La seua existència ya esta documentada en el [[segle XIII]], si be en aquella época era conegut com el Molí Real, ya que la [[Corona Aragonesa]] tenia jurisdicció sobre els forns i els molins de la vila. No obstant, [[Jaume II d'Aragó]], a principis del [[segle XIV]], donà l'edifici a la municipalitat. En les immediacions poden admirar-se diverses construccions relacionades en l'aigua: la Font Vella, el Llavador Públic, el Molí de Efrén. Tots estos elements fan de l'entorn un dels més visitats de la vila.
+
*'''El Molí de la Vila'''. Situat a la vora del riu [[Bohílgues]] i nutrint-se de les aigües d'este, se tracta del molí més antic del terme d'Ademús. La seua existència ya esta documentada en el [[sigle XIII]], si be en aquella época era conegut com el Molí Real, ya que la [[Corona Aragonesa]] tenia jurisdicció sobre els forns i els molins de la vila. No obstant, [[Jaume II d'Aragó]], a principis del [[sigle XIV]], donà l'edifici a la municipalitat. En les immediacions poden admirar-se diverses construccions relacionades en l'aigua: la Font Vella, el Llavador Públic, el Molí de Efrén. Tots estos elements fan de l'entorn un dels més visitats de la vila.
   −
*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del [[segle XVIII]], aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Túria, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros'']] ''' conduïen a la ciutat de [[Valéncia]] per les aigües del Túria.
+
*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del [[sigle XVIII]], aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Túria, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros'']] ''' conduïen a la ciutat de [[Valéncia]] per les aigües del Túria.
   −
*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del [[segle XVIII]] i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].
+
*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del [[sigle XVIII]] i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].
    
*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.
 
*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.
126 480

edicions

Menú de navegació