Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  11:11 6 dec 2015
m
Text reemplaça - 'muntanya' a 'montanya'
Llínea 130: Llínea 130:  
En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà.  
 
En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà.  
   −
Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en  L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la muntanya de La Cornisa Superior (Misserghin).  
+
Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en  L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la montanya de La Cornisa Superior (Misserghin).  
    
A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.  
 
A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.  
124 351

edicions

Menú de navegació