Canvis

* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].  

* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].  

* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.

* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.

* '''[[Castell de Santa Bàrbera]] ''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.  

* '''[[Castell de Santa Bàrbera]] ''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la montanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.  

* '''[[Castell de Sant Ferran]] ''' (s. XIX).  Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

* '''[[Castell de Sant Ferran]] ''' (s. XIX).  Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies despuix despuix de llançar-se des de l'alt de la montanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Fòc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===

=== Semana Santa ===

En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])  

En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[montanya Benacantil]])  

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.