| De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies. | | De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies. |
− | L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[segle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf. | + | L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[sigle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf. |