126 672
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 98:
Llínea 98: − + Llínea 117:
Llínea 117: − + Llínea 153:
Llínea 153: − + Llínea 178:
Llínea 178: − +
Text reemplaça - 'segles' a 'sigles'
== Economia ==
== Economia ==
L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de segles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.
L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de sigles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt.
S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[segle XV]] l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]].
S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[segle XV]] l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]].
La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.
La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).
En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|segles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.
En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|sigles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.
*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.
*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.
=== Atres llocs d'interés ===
=== Atres llocs d'interés ===
Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[segle XVIII|segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]] que ho rodegen.
Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[segle XVIII|sigles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]] que ho rodegen.
*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).
*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).
En la ciutat d'Albaida cap destacar:
En la ciutat d'Albaida cap destacar:
*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de [[1994]]. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.
*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (sigles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de [[1994]]. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.
*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.
*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.