Canvis

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava baix la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També baix el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura.

Durant el segle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el segle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels segles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'església, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

Durant el segle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el segle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels sigles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'església, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. Ademés s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord.

A inicis del segle XVII s'enllosà l'església pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'església en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'església en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] només es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.

A inicis del segle XVII s'enllosà l'església pel mestre picapedrer Felip Pérez, i s'acabaren algunes obres com la sala de l'archiu (situada sobre l'última capella del [[costat de l'Evangeli]]), la [[sala capitular]] i el presbiteri. Este últim s'enlluerní en una decoració [[neoclàssica]] i Nofre Trotonda presentà un proyecte de renovació de l'interior de l'església en el mateix estil.<ref>VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', pàg. 26</ref> Esta proposta de reforma classicista va començar a a l'església en l'enderrocà de la capella de Sant Pasqual per a fer un Transagrari en accés pels dos costats del retaule major, a càrrec de Nofre Trotonda. va seguir en el campanar, que es va reconstruir per estar en ruïnes des del primer cos, obra també a càrrec de Trotonda feta entre [[1756]] i [[1766]]. Del proyecte de Trotonda, [[llec]] del propenc [[Sant Jeroni de Cotalba|Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], de renovació de [[1783]] només es conseguix enlluir l'apsis com hem dit abans, i no es continua per les dificultats tècniques a la nau i econòmiques, detenint-se la reforma. Es consultà a l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia]] i es rep un nou proyecte Vicent Marzo, els seu president, el [[1796]], pero tot i aixina no es seguix avant.