Canvis

L<nowiki>'</nowiki>'''escultura gòtica''' representa la segona de les principals escoles internacionals d'[[escultura]] europea que se desenrollà en l'[[edat mija]], aproximadament des de mijans del [[segle XII]] fins al [[segle XVI]].<ref group="n.">La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.</ref> Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la [[escultura romànica|romànica]], i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'[[escultura del Renaiximent]] i el [[manierisme]].  

L<nowiki>'</nowiki>'''escultura gòtica''' representa la segona de les principals escoles internacionals d'[[escultura]] europea que se desenrollà en l'[[edat mija]], aproximadament des de mijans del [[segle XII]] fins al [[segle XVI]].<ref group="n.">La cronologia del periodo varia significativament segons les fonts consultades.</ref> Fon un tipo d'escultura que evolucionà a partir de la [[escultura romànica|romànica]], i que més avant es «dissoldria» en lo que seria l'[[escultura del Renaiximent]] i el [[manierisme]].  

Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels segles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[segle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

Durant el [[Renaiximent]] –quan els valors clàssics foren reconsiderats un atre cop–, l'escultura dels sigles immediatament anteriors era considerada com a basta, i se la nomenà «gòtica», ya que es crea que era frut de la cultura dels [[gots]], uns bàrbars responsables de la desaparició de l'[[Imperi Romà]]. Pero mai els que vivien a l'época gòtica feren servir esta denominació ni, molt menys, es consideraven [[bàrbars]]. Al contrari, l'aparició de l'[[art gòtic]] va ser vist com una innovació i fon nomenat ''opus modernum'' (obra moderna), sent l'escultura una de les seues expressions més importants. No obstant això, esta valoració negativa es prolongà fins a mijans del [[segle XIX]], quan sorgí un moviment revivalista, nomenat [[neogòtic]], que recuperà els seus valors. Encara que l'[[art gòtic]] no tenia res a vore en els gots, es mantingué el nom despuix de tants anys d'us.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.

L'escultura gòtica naixqué estretament vinculada a l'[[arquitectura]], com s'observa en la decoració de les grans [[catedral]]s i d'atres edificis religiosos, pero en el temps anà guanyant independència. Durant una primera etapa es conreà un estil auster, estilisat, de proporcions allargades i en una apariència general [[hieratisme|hieràtica]], que volia transmetre espiritualitat, alluntant-se de l'anatomia real d'un cos. Pero evolucionà cap a un [[naturalisme]] més gran, cap al [[realisme]], a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la [[naturalea]]. A pesar de tractar-se de forma independent, l'escultura gòtica, fins i tot a les seues etapes finals, continuà estant integrada en la decoració arquitectònica.