Canvis

*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[segle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga església de Ternils, que va ser a més la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Esglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.

*[[Ermita de Sant Roc de Ternils]]. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del [[segle XIII]]), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga església de Ternils, que va ser a més la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Esglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any [[1980]] es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.

*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[segle XVI|segles XVI]]-[[segle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.

*[[Iglésia de Sant Bartomeu]]. L'iglésia va ser construïda entre els [[segle XVI|sigles XVI]]-[[segle XVII|XVII]], encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.

*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta església pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els segles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta església pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el segle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'església del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el segle XVIII.

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del segle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el segle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'església del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el segle XVIII.