Canvis

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restes finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.  

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restes finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.  

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i despuix s'hi van establir els romans.

Dels sigles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i despuix s'hi van establir els romans.

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.  

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.  

La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>

La ciutat medieval de Barcelona va esgotar l'espai intramurs i va obligar a la creació de ravals o barris extramurs com: el del Pi, al voltant de l'església de Santa Maria, entre la porta del Castell Nou i la torrentera de la Rambla; el raval dels Arcs Antics, situat entre el Portal Major del Castell Vell i el torrent de Merdançar, on restaven testimonis dels arcs de l'aqüeducte romà i se celebrava el mercat; el raval de Santa Maria del Mar, entre la porta del Regomir i el port; i el raval de Sant Pere de les Puelles, creat al nort-est de la ciutat, al voltant del monasteri. L'activitat urbanística es desenvoldrà també al Pla de Barcelona, en la creació de pobles suburbans com [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Genís dels Agudells]], Sant Gervasi, Sarrià, etc.<ref>J. Sobrequés (dir., 1992). ''Historia de Barcelona. II. La formació de la Barcelona medieval''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.</ref>

A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els segles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.  

A partir del [[segle XIV]] la ciutat inicià una etapa de decadència que es prolongaria durant els sigles següents. L'Unió dels Regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], oficialisada en el matrimoni entre [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó]] i [[Isabel de Castella]], va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític en l'esclat de la [[Guerra dels Segadors]], entre [[1640]] i [[1651]], i posteriorment, en la [[Guerra de Successió Espanyola]] (de [[1706]] a [[1714]]), que comportà el [[Sege de Barcelona (1713-1714)|sege de la ciutat]] i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de [[Catalunya]] i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.  

Cap a finals del [[segle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent segle, i en motiu de l'estada el [[1802]] durant els mesos d'octubre i novembre de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es van eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>

Cap a finals del [[segle XVIII]] Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa favorir la progressiva industrialisació al següent segle, i en motiu de l'estada el [[1802]] durant els mesos d'octubre i novembre de [[Carles IV d'Espanya]] i la seua esposa [[Maria Lluïsa de Parma]],, que celebraven la doble boda del Príncep d'Astúries i la Infanta Maria Isabel en prínceps italians es van eixecutar numeroses obres d'infraestructura.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montaner i Martorell |nom=Josep Maria |títol=La Modernitzacio de L'Utillatge Mental de L'Arquitectura a Catalunya (1714-1859) |url=http://books.google.es/books?id=9zhTCnB62O4C&pg=PA420&lpg=PA420&dq=pont+santa+maria+del+mar+palau&source=bl&ots=dhcamnPEY5&sig=VbhETlkNG6cFtBrBxq-oCwBaBo4&hl=ca&sa=X&ei=profULjtAYrPhAeOlICoCg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=pont%20santa%20maria%20del%20mar%20palau&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1990 |pàgines=p.418 |isbn=8472831582 }}</ref>