26 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 142:
Llínea 142: − + − + Llínea 150:
Llínea 150: − +
→Història
== Història ==
== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
El [[castell de Fadrell|Castell àrap de Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a [[Ximén Pérez d'Arenós]]. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'a on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat ([[Privilegi de trasllat]]) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.
En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].
En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.
En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino Antic, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.
Durant tota la segona mitat del [[sigle XX]], Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del [[segle XXI]], per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.
Durant tota la segona mitat del [[sigle XX]], Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del [[segle XXI]], per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.