| ''La razón iluminada por la fe se llama Santo Tomás de Aquino; la razón enemiga de la fe se llama Federico Krause. También por estos años colaboró en La Esperanza y La Estrella.'' | | ''La razón iluminada por la fe se llama Santo Tomás de Aquino; la razón enemiga de la fe se llama Federico Krause. También por estos años colaboró en La Esperanza y La Estrella.'' |
− | En l´any [[1865]] és novament elegit diputat per Valéncia i [[Pamplona]] i a l'any següent la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (R.A.E.) ho nomenava membre de número de la Corporació, encara que no va aplegar a prendre possessió del càrrec, puix la revolució de [[setembre]] de [[1868]] elo va obligar a passar a la frontera francesa, emigrant a [[París]], a on va intentar sense èxit la reconciliació del pretenent don [Carlos María de Borbón]] en [[Isabel II]]. En [[1870]] va assistir a la conferència del carlisme en Vevey (Suïssa) i en aquell mateix any el va rebre [[Pío IX]] en audiència privada. Per iniciativa seua es va fundar el Directori Central del [[Partit Carliste]] en [[París]]. De tornada a Espanya, la [[província de Guipúscoa]] ho va elegir senador, càrrec en el que li va sorprendre la mort el [[8 de novembre]] de [[1872]], mentres pronunciava un discurs en el Congrés. | + | En l´any [[1865]] és novament elegit diputat per Valéncia i [[Pamplona]] i a l'any següent la [[Real Acadèmia de la Llengua]] (R.A.E.) ho nomenava membre de número de la Corporació, encara que no va aplegar a prendre possessió del càrrec, puix la revolució de [[setembre]] de [[1868]] el va obligar a passar a la frontera francesa, emigrant a [[París]], a on va intentar sense èxit la reconciliació del pretenent don [Carlos María de Borbón]] en [[Isabel II]]. En [[1870]] va assistir a la conferència del carlisme en Vevey (Suïssa) i en aquell mateix any el va rebre [[Pío IX]] en audiència privada. Per iniciativa seua es va fundar el Directori Central del [[Partit Carliste]] en [[París]]. De tornada a Espanya, la [[província de Guipúscoa]] el va elegir senador, càrrec en el que li va sorprendre la mort el [[8 de novembre]] de [[1872]], mentres pronunciava un discurs en el Congrés. |
− | Molt influït en el seu pensament per [[Jaime Balmes]] i [[Donoso Cortés]] la seua obra constituïx hui un dels més sòlits pilars del [[tradicionalisme]], sent perceptible la seua presència doctrinal en vàries de les figures que li varen succeir en les files del carlisme, com [[Enrique Gil Robles]], [[Vázquez de Mella]] i [[Víctor Pradería]]. | + | Molt influït en el seu pensament per [[Jaime Balmes]] i [[Donoso Cortés]] la seua obra constituïx hui un dels més sòlits pilars del [[tradicionalisme]], sent perceptible la seua presència doctrinal en vàries de les figures que li varen succeïr en les files del carlisme, com [[Enrique Gil Robles]], [[Vázquez de Mella]] i [[Víctor Pradería]]. |