Canvis

[[Image:Guinot 1.jpg‎|thumb|rigth|<center>El Pare Guinot</center>]]

[[Image:Guinot 1.jpg‎|thumb|rigth|<center>El Pare Guinot</center>]]

[[Image:Renou.jpg‎|thumb|rigth|El Pare Guinot en la revista Renou de la seua associació Cardona Vives]]

[[Image:Renou.jpg‎|thumb|rigth|El Pare Guinot en la revista Renou de la seua associació Cardona Vives]]

'''Josep Maria Guinot Galán''' ([[Artana]], 1907-[[Castelló]], 2005), fon un filòlec que naixqué el [[11 de febrer]] de [[1907]] en la localitat castellonenca d’[[Artana]] fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida muigué son pare deixant viuda a sa mare que es troba en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.  

'''Josep Maria Guinot Galán''' ([[Artana]], 1907-[[Castelló]], 2005), fon un filòlec que naixqué el [[11 de febrer]] de [[1907]] en la localitat castellonenca d’[[Artana]] fill de Josep i de Maria Rosa. Als nou mesos de vida muigué son pare deixant viuda a sa mare que es troba en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.  

A l´haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.  

A l´haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.  

==Josep Mª de chiquet==

==Josep Mª de chiquet==

Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María també se negava, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, a on al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educació transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

Assistix molt poquet a l’escola pública i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María també se negava, sent s’agüelo, el que bastó en ma va fer entrar en costura, al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educació transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossén Avella]] capellà beneficiat en Artana.  

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques i les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella  

D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts públiques i les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossén Avella  

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]], negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar l'idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell, i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.  

Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] nomes torna a Artana en estiu i Nadal, transcurrin en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.  

Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despuix d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] només torna a Artana en l'estiu i Nadal, transcurrint en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.  

==En Tortosa==

==En Tortosa==

Estant en Tortosa, don Jose Mª era el corrector del que despuix fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l´esvarar-li el clarió, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l´enveja.

Estant en Tortosa, don José Mª era el corrector del que despuix fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscípuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposició, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pissarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l´esvarar-li el clarió, recorda que un supost companyer va còrrer a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avís este de lo que per desgràcia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l´enveja.

==Estudiant i bibliofil==

==Estudiant i bibliòfil==

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segon se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, només els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferencia per els llibres de filosofia, historia natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocacio frustada va ser la d´advocat pero els condicionaments economics de la seua familia li ho van impedir.  

Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segón se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, només els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferència per els llibres de filosofia, història natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocació frustada va ser la d´advocat pero els condicionaments econòmics de la seua família li ho van impedir.  

==Doctor en 21 anys==

==Doctor en 21 anys==

Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que despuix fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera càrrecs provincials de gran importancia, que fora el primer capellà en tindre una ràdio, en tindre una tele, un coche, que acodira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en francés, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador, anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots .

Don José Maria als 21 anys ya era Doctor en [[Teologia]], tot un prodigi, i que despuix fora llicenciat en Filosofia i Lletres , en [[Filologia]], que tinguera càrrecs provincials de gran importància, que fora el primer capellà en tindre una ràdio, en tindre una tele, un coche, que acodira a les Tertulies del [[Cassino Antic de Castelló]], recibira revistes en francés, passejara pel carrer Major de [[Castelló]] en un dels temps en el que els capellans anaven pels carrerons en un trage de color i un sombrero de palla, en fi que don José Maria era un innovador, anava avançat al seu temps, era en definitiva distint de tots .

==La seua primera missa==

==La seua primera missa==

Als vintidós anys va cantar missa demanant dispensa per edat a Roma (puix fins als 24 anys no se podia cantar missa), junt al futur Cardenal Tarancón, que fon ordenat diaca junt, com si no, a don José Maria. Curiosament el rector del Seminari, encara que era burrianenc, va assistir a Artana a l´ordenació de capellà de don José Maria, tal vegada el [[Cardenal]] que en gloria esté, haja perdonat a don José Maria este fet.

Als vintidós anys va cantar missa demanant dispensa per edat a Roma (puix fins als 24 anys no se podia cantar missa), junt al futur [[Cardenal Tarancón]], que fon ordenat diaca junt, com si no, a don José Maria. Curiosament el rector del Seminari, encara que era burrianenc, va assistir a Artana a l´ordenació de capellà de don José Maria, tal vegada el [[Cardenal]] que en gloria esté, haja perdonat a don José Maria este fet.

==Gran estudiant i espirit rebel==

==Gran estudiant i espírit rebel==

En la defensa de la seua tesis doctoral don José Maria va superar brillantment dita prova i en paraules textuals del president del jurat, puix eixa prova era oral davant de jurat, eixe president castellonero, ell li va dir “ ha fet vosté la prova en més que suficiencia, ya l’escriuré cal Bisbe de Tortosa per a que li done la càtedra que vosté vullga, que vosté la desempenyarà en competencia”, pero en visita del [[Bisbe]] a Artana el capellà que acompanyava al Bisbe va voldre que don José Maria anara de fàmul (capellà del Bisbe), cosa que no agradava gens a don José Maria, i encara que els seus companyers li aconsellaren que triara dita opció puix sería el camí per a accedir en rapidea a una canongia don José Maria es va negar, ya que eixe a pesar de ser un camí fàcil no era del seu agrat. El castic va ser que no li van donar cap càtedra i el van tindre sense fer res en Artana, parat durant un temps, perdent per un any la possibilitat d´accedir al Doctorat en [[Dret Canonic]] degut com ya hem dit ans, a l´economia familiar insuficient com per a enviar-lo un any més a [[Valéncia]].

En la defensa de la seua tesis doctoral don José Maria va superar brillantment dita prova i en paraules textuals del president del jurat, puix eixa prova era oral davant de jurat, eixe president [[castelloner]], ell li va dir “ha fet vosté la prova en més que suficiència, ya l’escriuré cal bisbe de Tortosa per a que li done la càtedra que vosté vullga, que vosté la desempenyarà en competència”, pero en visita del [[Bisbe]] a Artana el capellà que acompanyava al Bisbe va voldre que don José Maria anara de fàmul (capellà del Bisbe), cosa que no agradava gens a don José Maria, i encara que els seus companyers li aconsellàren que triara dita opció puix sería el camí per a accedir en rapidea a una canongia don José Maria es va negar, ya que eixe, a pesar de ser un camí fàcil no era del seu agrat. El castic va ser que no li van donar cap càtedra i el van tindre sense fer res en Artana, parat durant un temps, perdent per un any la possibilitat d´accedir al Doctorat en [[Dret Canònic]] degut com ya hem dit ans, a l´economia familiar insuficient com per a enviar-lo un any més a [[Valéncia]].

==Servici militar==

==Servici militar==

Despuix de tot això l’enviaren de Vicari a la [[Serra Engarceran]], poble de les comarques centrals castelloneres, estant allí té que fer el servici militar de quota, destinat com a capellà a l’escola d´analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà de regiment, per agradar-li sempre l´apostolat de massa, allí donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, també i una vegada més mos trobem en la coincidencia de trobar-mos a l´entonces mossén Tarancón, al costat de don José Maria.  

Despuix de tot això l’enviàren de Vicari a la [[Serra Engarceràn]], poble de les comarques centrals castellonenques, estant allí té que fer el servici militar de quota, destinat com a capellà a l’escola d´analfabets, encara que don José Maria volia ser capellà de regiment, per agradar-li sempre l´apostolat de massa, allí donava classe i ensenyava a llegir i escriure als seus companyers, també i una vegada més mos trobem en la coincidència de trobar-mos a l´entonces mossén Tarancón, al costat de don José Maria.  

A l’acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de la Serra d’Engarceràn, home arcaic que se negava inclús al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa asiduitat, al ser preguntat per la banda de música de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar que per supost que si puix com dia [[Sant Pau]] ell faria de tot per a portar-los a l’acte llitúrgic, el retor d’allí considerava tot això com a actes anti-llitúrgics.

A l’acabar el servici militar, el traslladen tal vegada per incompatibilitat en el retor de la Serra d’Engarceràn, home arcàic que se negava inclús al cant en missa, cosa entre atres per la que don José Maria renyia en ell en certa assiduïtat, al ser preguntat per la banda de música de la Serra de si se podria tocar en la missa don José Maria va contestar que per supost que si puix com dia [[Sant Pau]] ell faria de tot per a portar-los a l’acte llitúrgic, el retor d’allí considerava tot això com a actes anti-llitúrgics.

== IIª Republica==

==IIª República==

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahin]], pero en la condició de que encara que Ahin se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahin Don Jose Maria es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la “chomba”, era amic de tots els jovens , va tindre alli la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia alli dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparato de radio. Eren temps de la [[Republica]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló de ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’época i que tenia la intencio de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

El seu nou destí serà en un poble situat en el cor de la [[Serra d’Espadà]], [[Ahín]], pero en la condició de que encara que Ahín se trobara prop d’Artana no estiguera sempre en el seu poble. En Ahín Don José María es va a integrar com a un més del poble, la gent el volia, jugava en els chiquets a la corda, era amic de tots els jòvens, va tindre allí la primera [[ràdio]] del poble i la gent anava a escoltar-la i alguns dien que lo que havia allí dins eren dimonis puix no havien vist mai cap aparat de ràdio. Eren temps de la [[República]] i un dia acudiren a visitar-lo uns amics de Castelló d´ideologia republicana, un d’ells era el Sr. [[Segarra Bernat]] que va ser tinent d’alcalde republicà de l’época i que tenia l´intenció de fer-lo beninfet de [[Lledo]] cosa que Don Jose Maria no va voler acceptar puix llimitava molt lo que eren les seues ilusions, encara que li oferia la possibilitat d’una vida a montó més fàcil de la que portava.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesi]] que eren estiuejants al poble portaren un aparato fabulos de ràdio i en la iglesia possaren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fon un exit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permis al obispat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestaren que no que aixo estava prohibit, com dia ans a Don Jose Maria el tenien per modern per tota esta serie de coses.  

Un dia els amos d’[[arròs SOS]] d’[[Algemesí]] que eren estiuejants al poble portàren un aparat fabulos de ràdio i en l´iglésia possàren la missa de [[Beethoven]] que va durar dos hores, fon un èxit, enterant-se els d’[[Eslida]] i demanant estos permís al bisbat per a poder fer la missa també en ràdio, els contestàren que no que això estava prohibit, com dia ans a Don José María el tenien per modern per tota esta série de coses.  

Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  

Don José María en aquells difícils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]], ell volia estar en tota la gent, en els hòmens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]].  

Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que despuix va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.  

Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que despuix va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de l´iglésia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allò acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don José María li passara alguna cosa, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castelló, este fet fon comentari de l'época en tota la contornà.  

==L'Adeu d'Ahin==

==L'Adeu d'Ahín==

Estant en Ahin va fer el bachillerat per lliure en l'[[Institut Lluis Vives]] de [[Valencia]] i la carrera de mestre també en la capital del Reine. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahin fon trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Estant en Ahín va fer el bachillerat per lliure en l'[[Institut Lluis Vives]] de [[Valéncia]] i la carrera de mestre també en la capital del [[Regne]]. Quan va acabar de fer la carrera de magisteri s’en va anar a [[Barcelona]], la despedida d’Ahín fon trista pero a la vegada molt gratificant al vore que tot lo poble va eixir a dir-li adeu en lo cor a la ma.  

Don Jose Maria se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiaren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representaren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don Jose Maria fon el mestre dels chiquets de parvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “ la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria fea al mateix temps Filosofia i Lletres, Seccio de Romaniques en l'[[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en aixo unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i alli va exercir fins que va arribar la Guerra.  

Don José María se va emportar a Barcelona als seus germans per a que estudiàren en la “Normal”, tots al seu conter, pero com ell diu eren espavilats i ells se van valdre per a acabar les carreres, més avant ell i els seus germans representàren als estaments de l'época. Com en els escolapios de Barcelona necessitaven un mestre, i en les odes religioses d’entonces tenien prohibit l’ensenyança , Don José María fon el mestre dels chiquets de pàrvuls, recorda com se deprenien cantant algunes lliçons com “la puerta que uno abre debe cerrarla inmediatamente”, Don Jose Maria feya al mateix temps Filosofia i Lletres, Secció de Romàniques en l'[[Universitat de Barcelona]], de dia treballava en les escoles i per les nits assistia a les classes. Van eixir en això unes oposicions a professor en l’escola de [[Santa Maria del Mar]], una parroquia de Barcelona, Don Jose Maria se va presentar i allí va eixercir fins que va arribar la Guerra.  

==La guerra civil==

==La guerra civil==