Canvis

Killilea resolution, llengües minoritaries d´Europa

'''Killilea resolution''', llengües minoritaries d´[[Europa]]

Des del 13 de maig de 1991 la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.

Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.

En dit acort no va intervindre el Govern i ni tan sols va protestar [[Catalunya]], al contrari que ara; lo que demostra que en el tema de la traducció de la Constitució Europea i les seues derivacions la Generalitat és l'única institució que té competències, dret i potestat per lo que no tenen fonament ni argument les ingerències, amenaces i queixes d'una atra autonomia com és Catalunya. Cinc anys despuix, el conveni va ser renovat entre la Generalitat i l'Oficina de Publicacions de la UE. En este cas va ser el popular José Joaquín Ripoll l'encarregat de subscriure l'acort.

En dit acort no va intervindre el Govern i ni tan sols va protestar [[Catalunya]], al contrari que ara; lo que demostra que en el tema de la traducció de la Constitució Europea i les seues derivacions la Generalitat és l'única institució que té competències, dret i potestat per lo que no tenen fonament ni argument les ingerències, amenaces i queixes d'una atra autonomia com és Catalunya. Cinc anys despuix, el conveni va ser renovat entre la Generalitat i l'Oficina de Publicacions de la UE. En este cas va ser el popular José Joaquín Ripoll l'encarregat de subscriure l'acort.

Seguidament, la llengua valenciana -diferenciada del català- es va declarar oficial i aixina està reconeguda la seua denominació en Europa des del 5 de novembre de 1992 despuix de l'aprovació de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciat, el valencià. Aixina mateix el ple del [[Parlament Europeu]] va aprovar la denominada "Killilea Resolution" en la que en el seu document tècnic en l'ànex figura reconeguda la llengua valenciana (pàg. 49) diferenciada del català (pàg. 21).

Seguidament, la llengua valenciana -diferenciada del català- es va declarar oficial i aixina està reconeguda la seua denominació en Europa des del [[5 de novembre]] de [[1992]] despuix de l'aprovació de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data [[13 de febrer]] de [[1991]] en la pàgina 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciat, el valencià. Aixina mateix el ple del [[Parlament Europeu]] va aprovar la denominada "Killilea Resolution" en la que en el seu document tècnic en l'ànex figura reconeguda la llengua valenciana (pàg. 49) diferenciada del català (pàg. 21).

Font: http://elpais.com/diario/2004/11/16/cvalenciana/1100636279_850215.html

Font: http://elpais.com/diario/2004/11/16/cvalenciana/1100636279_850215.html

El [[Valencià]] és una llengua romanç parlada per 2.000.000 de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. L'extensió de la llengua, comprén el 75% del territori de la Comunitat Valenciana i [[El Carche]] murcià.

El [[Valencià]] és una [[llengua romanç]] parlada per 2.000.000 de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. L'extensió de la llengua, comprén el 75% del territori de la Comunitat Valenciana i [[El Carche]] murcià.

És llengua oficial en la Comunitat Valenciana segons l'artícul 7.2 de l'Estatut d'Autonomia Valencià:

És llengua oficial en la Comunitat Valenciana segons l'artícul 7.2 de l'Estatut d'Autonomia Valencià:

"L'idioma valencià és l'oficial en la Comunitat Valenciana, de la mateixa manera que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyança del, i en, idioma valencià."

"L'idioma valencià és l'oficial en la Comunitat Valenciana, de la mateixa manera que ho és el [[castellà]], que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyança del, i en, idioma valencià."

El Valencià, és un dels 5 idiomes reconeguts en la Constitució Espanyola a través de l'Estatut d'Autonomia Valencià i és Llengua Oficial Europea des del 28 de febrer de 1994, dia en que va ser inscrita en el Catàlec de Llengües Minoritàries Europees, d'acort en l'Informe i Resolució Killilea, a instàncies d'entitats culturals valencianistes.

El Valencià, és un dels 5 idiomes reconeguts en la Constitució Espanyola a través de l'Estatut d'Autonomia Valencià i és Llengua Oficial Europea des del [[28 de febrer]] de [[1994]], dia en que va ser inscrita en el Catàlec de Llengües Minoritàries Europees, d'acort en l'Informe i Resolució Killilea, a instàncies d'entitats culturals valencianistes.