Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | El chikiwiki <math>--[[Especial:Contributions/81.42.248.67|81.42.248.67]] 18:23, 2 abr 2009 (UTC)Inserta una fòrmula ací</math>començà en el any 27 a. C., al otorgarse-li a Octavio el títul e August. El Senat li va concedir el caràcter de imperator a perpetuitat pare de la pàtria i primer dels senadors (Princeps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consulara perpetuitat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va avançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste.
| + | {{Infobox països |
| + | |nom = Imperi Romà |
| + | ''Imperivm Romanvm'' |
| + | |image_Senyera = [[Image:Senyeraimperiromà3.png|Senyera]] |
| + | |image_escut = [[Image:escutromà2.png|Escut]] |
| + | |image_situacio = [[Image:situacioimperiromà.png]] |
| + | |capital = [[Roma]] |
| + | |població = 88,000,000 |
| + | |ciutat més poblada = |
| + | |forma de Govern = [[Monarquia]] |
| + | |president = Al |
| + | |llengües = [[Llatí]], [[Grec]] |
| + | |coor = |
| + | |altitut = |
| + | |superfície = 6,000,000 km2 |
| + | |densitat = |
| + | |gentilici = Romà/Romana |
| + | |Moneda = [[Denari]], [[Sesterci]], [[Sòlit bizantí]] |
| + | |Prefixe Telefònic = |
| + | |Us Horari = |
| + | |Domini = |
| + | |Membre de: = |
| + | }} |
| + | |
| + | El '''imperi romà''' començà en el any 27 a. C., al otorgarse-li a Octavio el títul e August. El Senat li va concedir el caràcter de imperator a perpetuitat pare de la pàtria i primer dels senadors (Princeps Senatus). Fon considerat fill del César divinisat, i se li otorgà poder consulara perpetuitat. Baix el manteniment de les formes republicanes, se va avançant paulatinament a un sistema de poder monàrquic i militariste. |
| | | |
| Tenia potestat ccensòria, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la auctoritas, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites consitucions imperials, falcava moneda i proposava candidactes per a les magistratures (que van desapareint, a mesura que les seues funcions van a anar desempenyànt-se per nous funcionaris designats per el emperador). | | Tenia potestat ccensòria, que li permetia confeccionar la llista dels senadors, i contava en la auctoritas, per la qual auxiliava a tots els demés funcionaris. Aixina dirigia la política exterior, dictava normes, dites consitucions imperials, falcava moneda i proposava candidactes per a les magistratures (que van desapareint, a mesura que les seues funcions van a anar desempenyànt-se per nous funcionaris designats per el emperador). |
Llínea 5: |
Llínea 29: |
| Els Comicis pràcticament desapareixqueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduida a consagrar, per aclamació, al Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme. | | Els Comicis pràcticament desapareixqueren, adquirint el Senat, potestat llegislativa, ademés de triar als magistrats. La seua funció se va vore reduida a consagrar, per aclamació, al Emperador i als magistrats, en un caràcter de mer formalisme. |
| A este periodo se li coneix en el nom e Alt Imperi, succedint-se en acabant de August, quatre dinasties de emperadors: la dels Julio-Claudis, conformà per els sucesors de August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs. | | A este periodo se li coneix en el nom e Alt Imperi, succedint-se en acabant de August, quatre dinasties de emperadors: la dels Julio-Claudis, conformà per els sucesors de August, la dels Flavis, la dels Antonins i la dels Severs. |
− | Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en el eixercit. LEs fronteres del imperi se sigueren expandint, anexionant-se, Mauritania, ene l nort de [[Àfrica]] en el any 37, [[Anglaterra]] en e--[[Especial:Contributions/81.42.248.67|81.42.248.67]] 18:23, 2 abr 2009 (UTC)l any 84 i [[Dàcia]] en el any 105. | + | Tots governaren en un poder casi absolut, basat fonamentalment en el eixercit. LEs fronteres del imperi se sigueren expandint, anexionant-se, Mauritania, ene l nort de [[Àfrica]] en el any 37, [[Anglaterra]] en el any 84 i [[Dàcia]] en el any 105. |
− | Durant el govern de August, | + | Durant el govern de August, se posà fi a les guerres civils, i començà aviure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floreiximent artistic i cultural, coneixent-se esta etapa com dela pax romana. |
− | ----
| |
− | [http://www.uiquipedia.org títul de l'enllaç] se posà fi a les guerres civils, i començà aviure's en orde, seguritat i prosperitat, en gran floreiximent artistic i cultural, coneixent-se esta etapa com dela pax romana.
| |
| | | |
− | La màxima extensió del Imperi fon atenyida en Trajà, qui va vencer als[[Títul de l'enllaç]] parts i conquistà en el any 117, [[Armènia]] i la [[[Image:Eixemple.jpg]][Mesopotàmia]]. | + | La màxima extensió del Imperi fon atenyida en Trajà, qui va vencer als parts i conquistà en el any 117, [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. |
| Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials e imperials. LEs primeres,e staven baix la administració del senat, siguent les ya pacificades. Les segones,e staven baix el control del Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | | Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials e imperials. LEs primeres,e staven baix la administració del senat, siguent les ya pacificades. Les segones,e staven baix el control del Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. |
| Al estar deividida la potestat provincial entre el Princep i el Senat, se ha parlat d'una diarquia (en grec: dos pders sobirans). En tot i això, al ser el Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. | | Al estar deividida la potestat provincial entre el Princep i el Senat, se ha parlat d'una diarquia (en grec: dos pders sobirans). En tot i això, al ser el Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. |