Canvis

Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.

Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacinto Labayla]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure.

La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

La seua primera composició poètica fon ''Oda al mar''. La seua primera creació teatral es va titular ''Llàgrimes d'una donzella''), se va interpretar en un rotunt èxit en el [[teatre Princesa]] de [[Valéncia]], composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en [[valencià]], ''La millor raó: el trabuc''. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon ''Deuda sagrada''. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada ''Un casament en Picanya''. De la mà de [[Bernat i Baldoví]] va fer la seua incursió en el gènero dels ''[[Milacres de Sant Vicent]] Ferrer'' creant en aquell el titulat: ''El rei moro de Granada''.

Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i torná a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles y El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.  

Als 26 anys va donar el bot a [[Madrit]]. En [[1862]] es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de [[Espanya]], ''El Ángel de Salvació''. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a [[Valéncia]] i tornà a escriure en [[valencià]]. En [[1865]] va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'[[Orà]], [[Algèria]], que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador [[Napoleó III|Napoleó III de França]]. Èxits posteriors serien ''Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España''. ''Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball'' foren els seus últims èxits.  

   

   

Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.

Estava casat des de [[1865]] en Juana Labayla.