− | El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la llengua àrap era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia. Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua [[àrap]], establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs. | + | El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la [[llengua àrap]] era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia. |
| + | Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs. |