Canvis

La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts  llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.  

La '''Missa Criolla''' és una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts  llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la música argentina.  

Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].

L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial és la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.

== Estructura ==

== Estructura ==

== Kyrie ==

== Kyrie ==

El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

== Gloria ==

== Gloria ==

El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.

El [[Gloria]] és un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al [[Deu|Senyor]] i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] és per a adorar-ho.

== Credo ==

== Credo ==

El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.

El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'[[Iglésia Catòlica]]. Considerat com el moment culminant de l'obra.

== Sanctus ==

== Sanctus ==

== Repercusions ==

== Repercusions ==

Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del papa [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.

Esta obra fon premiada en discs d'[[or]] i [[platí]]. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del [[Papa]] [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.

Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.

Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.