Canvis

== Historia ==

== Historia ==

Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansio, que a l llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del [[Pacífic]].

Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansió, que a lo llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del [[Pacífic]].

Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en [[Àsia]] i [[Europa]].

Estos primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de població que fon comú en [[Àsia]] i [[Europa]].

   

   

Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.

Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del [[sigle XVI]]. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisació que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisació andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.

 

Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a càrrec d’una nova expedició enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].

Cabot realisà la primera fundació espanyola, el fort Sancti Spiritu, en [[1527]]. En [[1534]] la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despuix fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despuix destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en [[1541]], a [[Assunció]], en [[Paraguay]].

* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, s on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademes incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademés incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]].

El 25 de maig de [[1810]], degut a l’invasio napoleonica en [[Espanya]], es va produir l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l’interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

El [[25 de maig]] de [[1810]], degut a l'invasió napoleonica en [[Espanya]], es va produir l'instalació d'un nou govern, seent la Primera Junta; despuix s’incorporen els diputats de l’interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l'Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]].

L'independencia fon proclamada oficialment el [[9 de juliol]] de [[1816]] en la ciutat de [[Tucumán]].

En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitució, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.  

Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitució, quedant consumada l'unió del país. Dos foren les caracteristiques de l' '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l'introduccio de les tecniques agricoles modernes i l'integracio en l’economia mundial.  

Entre [[1880]] i [[1930]] l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.  

Entre [[1880]] i [[1930]] '''Argentina''' fon una de les 10 nacions més riques del mon.  

Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Perón]] prengué el poder per mig d'un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua muller, [[Eva Duarte de Perón]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en [[1952]] fins l’any [[1955]] en que fon derrocat.

Les forces conservadores dominaren la politica fins l'any [[1916]], quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l'any [[1930]]. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Peron]] prengué el poder per mig d'un atre colp d'estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de [[1946]]. La seua dona, [[Eva Duarte de Peron]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Peron fon triat novament en [[1952]] fins l'any [[1955]] en que fon derrocat.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perpn, qui va guanyar la seua tercera presidencia.

   

   

En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país.

En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país.

Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.

Més de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupció, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.

A partir de la restauracio democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis economica de l’historia d'Argentina.

A partir de la restauració democràtica de [[1983]] s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situació económica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat económiques en la decada de [[1990]], en l’any [[2001]] es va produir la pijor crisis económica de l'història d'Argentina.

En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].

En [[2003]] fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el [[28 d’octubre]] de [[2007]] [[Cristina Fernández de Kirchner]].

== Organisacio Politica ==

== Organisacio Politica ==