Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]]. | | Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els va jurar i va promulgar en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]]. |
| | | |
− | '''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre segles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins al [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[Juny]] del mateix any, perguérem els furs. | + | '''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des del [[1261]], quan [[Jaume I]] els va jurar i promulgar i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[Juny]] del mateix any, perguérem els furs. |
| | | |
| '''Els Furs''' de [[Valéncia]] són un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''. | | '''Els Furs''' de [[Valéncia]] són un conjunt de normes establides pel rei [[Jaume I]] per al regim jurídic de la Ciutat de Valéncia i, posteriorment, del [[Regne de Valéncia]]. Es un Còdic inspirat fonamentalment en el Dret Romà. Escomençà nomenant-se '''Furs''' a partir del [[22 de març]] de [[1251]], ans es nomenava '''Costum'''. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| '''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a [[1240]] les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà. | | '''Els Furs''' varen ser firmats pel notari [[Boronat de Pera]], qui va dirigir la recopilació per encàrrec del Rei Alfons (lo que li va conferir al llibre caràcter de llei). En els anys posteriors a [[1240]] les aspiracions de la "costum" depenien de la voluntat del Rei, que la havia concedit. Per això la ciutat i les viles tractaren d'obtindre l'irrevocabilitat del dret valencià per part del Rei, la definitiva constitució del Regne com a Estat sobirà. |
| | | |
− | Açò va succeir en abril de [[1261]], en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell hi havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també avant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat. | + | Açò va succeir en [[abril]] de [[1261]], en que consta la celebració de les primeres [[Corts Valencianes]], en les quals el rei [[Jaume I]] jurà '''els Furs''' i les [[Costums de Valéncia]], i dispongué que, de la mateixa forma que ell hi havia jurat i confirmat '''els Furs''' i les costums, els seus successors ho juraren també avant la Cort General, a l'escomençament del seu regnat. |
| | | |
| == Orige == | | == Orige == |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | |
| == Edicions Fascimil == | | == Edicions Fascimil == |
− | Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada un d'ells doctor en la seua disciplina. | + | Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada un d'ells doctor en la seua disciplina. |
| | | |
− | Atres edicions no han tingut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que va ser furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[Segle XX]]. | + | Atres edicions no han tingut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que va ser furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[Sigle XX]]. |
| | | |
| == Referencies == | | == Referencies == |