Canvis

El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', que es conserva original en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], és un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s'anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acodir a la [[conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia [[9 de juliol]] de [[1237]] i va continuar fins molt despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.

El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', que es conserva original en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], és un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s'anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que varen acodir a la [[conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia [[9 de juliol]] de [[1237]] i va continuar fins molt despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.

En el segle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona d'Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], [[1856]]) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull és molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que l'historiografia els arregle. Des de la data d'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]] fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, son erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona d'Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], [[1856]]) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull és molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que l'historiografia els arregle. Des de la data d'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]] fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i per la vesprada al caure la nit varen entrar en la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"'' només cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de l'entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escribes del Repartiment els que van entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En el Repartiment original una nota diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"'' només cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de l'entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escribes del Repartiment els que van entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En l´any [[1979]], Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s'anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la [[Conquista de Valéncia]]. Quan la donació se feya efectiva s'estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

En l´any [[1979]], Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s'anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la [[Conquista de Valéncia]]. Quan la donació se feya efectiva s'estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, seent puix el seu reconte de donacions totalment erròneu.

El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, seent puix el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar només un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]].

Cabanes-Ferrer utilisant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar només un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]].