Canvis

{{Història}}

{{Història}}

L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] el [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.

L''''edat antiga''' o '''antiguetat''' és el periodo de l'[[història]] entre el naiximent de l'[[escritura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà]] en l'any[[476]], que marca l'inici de l'[[edat mija]]. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la [[monarquia]]. Sorgix el [[comerç]] com a tal, en l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.

L'Edat antiga conté dos époques:

L'Edat antiga conté dos époques:

# [[Antiguetat Clàssica]], en el predomini de l'[[Antiga Grècia]] i [[Imperi Romà|Roma]].  

# [[Antiguetat Clàssica]], en el predomini de l'[[Antiga Grècia]] i [[Imperi Romà|Roma]].  

L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic. Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada vegada més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, només veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres [[Civilisació|civilisacions]] o '''civilisacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat la fita que permet marcar el final de la [[Prehistòria]] i el començament de la [[Història]], donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi [[metodologia|método]] l'[[arqueologia]]. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.  

 

Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia llingüística]] estan arribant a reconstruir d'una manera cada vegada més precisa les [[migracions]] antigues i la seua herència en les poblacions actuals. <ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, només veem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19). </ref>

== Referències ==

== Referències ==