78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − +
sense resum d'edició
Semanari dedicat al mon taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.
Semanari dedicat al mon taurí fundat en [[1922]] per Vicent Miquel i Carceller ([[1890]] -[[1940]]), que a partir de [[1930]] i fins a la seua desaparició en [[1938]] tindrà una enorme difusió i èxit en tota [[Espanya]] fins alcançar el mig milló de eixemplars de tirada.
La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional de Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
La colecció d'este títul en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] està incompleta, i comença en el segon any d'edició, el [[13 de giner]] de [[1923]], en el “toque” número 39, denominació que donava a la seqüencia de les entregues semanals, que començaren sent de huit pàgines i posteriorment de setze, encara que també editava alguns números extraordinaris en motiu de la fira valenciana i calendaris anuals, aplegant estos a sobrepassar el mig centenar de pàgines.
En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.
En el subtítul “semanario taurino defensor de la verdad”, és una publicació de disseny i contingut molt popular –aplegarà a tirar fins a 22.000 eixemplars -, que per a la seua estampa utilisarà la tricromia, principalment en ses portades i contraportades pero també en pàgines interiors, a on també s'utilisen diverses tintes per a la seua impressió.