Canvis

[[Archiu:Statua di Orazio.jpg|thumb|300px|Image d'Horaci]]

[[Archiu:Statua di Orazio.jpg|thumb|300px|Image d'Horaci]]

Els '''tòpics del renaiximent''' són un conjunt de temes i figures que apareixen sovint a les arts del [[renaiximent]], especialment la lliteratura. Constituïxen una de les característiques que unifica les obres del periodo.

Els '''tòpics del renaiximent''' són un conjunt de temes i figures que apareixen a sovint en les arts del [[renaiximent]], especialment la lliteratura. Constituïxen una de les característiques que unifica les obres del periodo.

Els tòpics lliteraris més coneguts durant el renaiximent són el ''carpe diem'' i el ''beatus ille'', que provenen de la tradició clàssica.  

Els tòpics lliteraris més coneguts durant el renaiximent són el ''carpe diem'' i el ''beatus ille'', que provenen de la tradició clàssica.  

Un tòpic és un motiu lliterari que el temps i la tradició han fossilisat. Cada época genera els seus motius i els autors i les autores els usen en freqüència com a elements temàtics estables i recurrents, reinterpretant-los en les seues obres i entesos com a signes de cultura, com a reconeiximent d'una tradició concreta. Complixen un paper semblant al de les alusions mitològiques en un text.

Un tòpic és un motiu lliterari que el temps i la tradició han fossilisat. Cada época genera els seus motius i els autors i les autores els usen en freqüència com a elements temàtics estables i recurrents, reinterpretant-los en les seues obres i entesos com a signes de cultura, com a reconeiximent d'una tradició concreta. Complixen un paper semblant al de les alusions mitològiques en un text.

En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és a dir, un element mnemotècnic, l'espai on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.

En la poètica clàssica el tòpic és reconegut com a lloc comú, és dir, un element mnemotècnic, l'espai a on s'organisen els arguments. L'escritor hi pot recórrer per ampliar i embellir el seu text o la seua peça oratòria. El conjunt de tots estos motius se nomena ''tòpica''.

Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món a l'inrevés''.  

Roland Barthes va reunir tots estos còdics convinguts enumerant-los: falsa modèstia, el chiquet sabi o ''puer senilis'', el ''locus amoenus'' i els ''adunata'', eixemples de contraris com el ''món a l'inrevés''.