Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
21 bytes afegits ,  19:24 5 set 2015
m
Llínea 52: Llínea 52:  
== La ciència moderna ==
 
== La ciència moderna ==
 
[[Archiu:Buchdruck-15-jahrhundert 1.jpg|right|frame|Imprenta del sigle XV]]
 
[[Archiu:Buchdruck-15-jahrhundert 1.jpg|right|frame|Imprenta del sigle XV]]
L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes varen preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realisar en el camp de la [[geografia]], l'[[anatomia]], la [[navegació marítima|navegació]], la [[imprenta]], la [[rellonge]]ria i els métodos financers. En medicina va destacar [[Andreas Vesal]] que va realisar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorisació i les ensenyances mèdiques en la pràctica. L'aragonés [[Miquel Servet]] va demostrar cap al [[1553]] l'existència de la circulació pulmonar. El [[1543]] es va publicar ''De Revolutionibus orbium coelestium'', obra de [[Nicolau Copèrnic]], defensa que la [[Terra]], com tot el resto de [[planetes]], descriu "una revolució anual al voltant del [[Sol]], on es troba el centre del món".
+
L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes varen preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es varen realisar en el camp de la [[geografia]], l'[[anatomia]], la [[navegació marítima|navegació]], la [[imprenta]], la [[rellonge]]ria i els mètodos financers. En medicina va destacar [[Andreas Vesal]] que va realisar una detallada descripció del cos humà i per primera vegada va unir la teorisació i les ensenyances mèdiques en la pràctica. L'aragonés [[Miquel Servet]] va demostrar cap a l'any [[1553]] l'existència de la circulació pulmonar. En l'any [[1543]] es va publicar ''De Revolutionibus orbium coelestium'', obra de [[Nicolau Copèrnic]], defensa que la [[Terra]], com tot el restant de [[planetes]], descriu "una revolució anual al voltant del [[Sol]], a on es troba el centre del món".
    
Durant el Renaiximent, les facultats de [[medicina]] italianes varen destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, a pesar de no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, varen posar les bases de l'[[anatomia]], la [[fisiologia]] i la [[patologia]] modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina.
 
Durant el Renaiximent, les facultats de [[medicina]] italianes varen destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, a pesar de no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, varen posar les bases de l'[[anatomia]], la [[fisiologia]] i la [[patologia]] modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina.
124 718

edicions

Menú de navegació