| La [[Península Itàlica]] estava formada per una série d'Estats, com ara [[Venècia]], [[Florència]], [[Milà]], [[Vaticà|Estat Pontifici]] i [[Nàpols]]. La pressió que s'eixercix des de l'exterior impedí que, com en atres nacions, es desenrollà l'unió dels regnes o Estats; no obstant això, sí que va produir-se l'enfortiment de la consciència cultural dels italians. | | La [[Península Itàlica]] estava formada per una série d'Estats, com ara [[Venècia]], [[Florència]], [[Milà]], [[Vaticà|Estat Pontifici]] i [[Nàpols]]. La pressió que s'eixercix des de l'exterior impedí que, com en atres nacions, es desenrollà l'unió dels regnes o Estats; no obstant això, sí que va produir-se l'enfortiment de la consciència cultural dels italians. |
− | Des d'estos supòsits foren les [[ciutat]]s les que es convertiren en centres de renovació artística. A [[Florència]] el desenroll d'una rica [[burguesia]] ajudarà al desplegament de les forces del Renaiximent: la ciutat es convertix en punt de partida del nou estil, i sorgixen, baix la protecció dels [[Mèdici]], les primeres obres que des d'açí es varen estendre al restant d'Itàlia. | + | Des d'estos supòsits foren les [[ciutat]]s les que es convertiren en centres de renovació artística. En [[Florència]] el desenroll d'una rica [[burguesia]] ajudarà al desplegament de les forces del Renaiximent: la ciutat es convertix en punt de partida del nou estil, i sorgixen, baix la protecció dels [[Mèdici]], les primeres obres que des d'açí es varen estendre al restant d'Itàlia. |
− | Mentres que en [[Itàlia]] s'estava desenrollant el Renaiximent, en el restant d'Europa es manté el [[art gòtic|gòtic]] en les seues formes tardanes, situació que es manté, exceptuant casos concrets, fins a començaments del sigle XVI. En Itàlia l'enfrontament i convivència en l'antiguetat clàssica, considerada com un llegat nacional, va proporcionar una àmplia base per a una evolució estilística homogénea i de validea general. Per això, allà, és possible el seu resorgiment i precedix totes les atres nacions. Fora d'Itàlia, l'antiguetat clàssica supondrà un cabal acadèmic assimilable, i el desenroll del Renaiximent dependrà constantment dels impulsos marcats per Itàlia. Artistes importats des d'Itàlia o formats allà, fan el paper de verdaders transmissors. | + | Mentres que en [[Itàlia]] s'estava desenrollant el Renaiximent, en el restant d'Europa es manté el [[art gòtic|gòtic]] en les seues formes tardanes, situació que es manté, exceptuant casos concrets, fins a començaments del [[sigle XVI]]. En Itàlia l'enfrontament i convivència en l'antiguetat clàssica, considerada com un llegat nacional, va proporcionar una àmplia base per a una evolució estilística homogénea i de validea general. Per això, allà, és possible el seu resorgiment i precedix totes les atres nacions. Fora d'Itàlia, l'antiguetat clàssica supondrà un cabal acadèmic assimilable, i el desenroll del Renaiximent dependrà constantment dels impulsos marcats per Itàlia. Artistes importats des d'Itàlia o formats allà, fan el paper de verdaders transmissors. |