| L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les fronteres de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o en els carrius en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], proyecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], a més d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excelent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist a l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/> | | L'arquitectura del [[Quattrocento]] destacà per la decoració sòbria (putti, guirnaldes de flors o fruites...), l'allargament de la cúpula ([[Catedral de Florència]], de [[Filippo Brunelleschi]]) i les fronteres de pedra tosca ([[Palau Medici-Riccardi]], de [[Michelozzo]]) o en els carrius en realçament ([[Palau Rucellai]], de [[Bernardo Rossellino]], proyecte de [[Leon Battista Alberti]]). [[Bernardo Rossellino]], a més d'[[escultor]] i [[arquitecte]], és un excelent [[urbanista]] que ordenà la plaça de [[Pienza]] concebent els espais exteriors d'una manera tan genial com només s'havia vist a l'[[Antiga Grècia]].<ref name="art"/> |
− | L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: l'any [1506] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, 1537-50, Venècia, obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del papa [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[segle XIX]], en seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no pas dels espais interiors.<ref name="art"/> | + | L'arquitectura del [[Cinquecento]] tingué com a centre [[Roma]]: En l'any [[[1506]]] [[Donato d'Angelo Bramante]] finalisava el seu célebre proyecte per la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]]. Els palaus s'ornaven de valiosos baix relleus ([[Palau Grimani de Venècia]], [[1549]], obra de [[Michele Sanmicheli]]) o d'escultures exentes (Biblioteca de Sant Marc, [[1537]]-[[1550]], [[Venècia]], obra de [[Jacopo Sansovino]]). Finalment [[Michelangelo Buonarroti]], en morir Bramante, rep l'encàrrec del [[Papa]] [[Pau II]] de continuar les obres de la [[basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica]]. S'accepten les seues condicions de modificar el proyecte i hi desapareixen les torres i torretes. El proyecte ya està a punt per rebre el principal tema arquitectònic: la [[cúpula]]. La dreçarà sobre tambor, creant definitivament el tipo de cúpula occidental i totes les que seguiran, fins al [[sigle XIX]], seran una imitació. També proyectà una sola entrada, a la qual anteposa un pòritc en llinda i en doble filera de columnes exentes. En l'escassa activitat arquitectònica de Miquel Àngel sempre s'apreciarà més el seu sentit dels volums que no els espais interiors.<ref name="art"/> |