Canvis

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent.

* Introducció dels efectes de llum i de matisos de [[color]], que arribarà a la culminació en els grans mestres de l'Alt Renaiximent.

==== Mestres del segle XV ====

==== Mestres del sigle XV ====

[[Archiu:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] . Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fon pràcticament oblidat des del [[segle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítols més fluixos de la seua obra) fins al seu redescobriment el [[segle XIX]].]]

[[Archiu:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] .  

Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fon pràcticament oblidat des del [[sigle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítuls més fluixos de la seua obra) fins al seu redescobriment el [[sigle XIX]].]]

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un segle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'església del Carmine i el fresc de la Trinitat.

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un sigle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'iglésia del Carmine i el fresc de la Trinitat.

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interés per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica pel que fa a les lleis de la perspectiva llineal, i esta preocupació queda palesa a les seues obres: ''La Flagellació de Crist'' ([[1459]]). Pero potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

En la pintura de [[Piero della Francesca]] podem vore-hi la influència de les composicions de Masaccio i l'interés per la geometria com a element fonamental de la pintura. El seu tractat ''De prospectiva pingendi'' ([[1482]]) és una extraordinària precisió matemàtica per a lo que fa a les lleis de la perspectiva llineal, i esta preocupació queda patent en les seues obres: ''La Flagellació de Crist'' ([[1459]]). Pero potser l'obra cimera de Piero della Francesca són els [[Pintura al fresc|frescos]] de ''La Llegenda de la Vera Creu'' a l'església de Sant Francesc d'[[Arezzo]].

[[Andrea Mantegna]] (1430-1506), naixcut a prop de Pàdua, es va formar entre esta ciutat i Venècia, en un ambient en què la pintura d'influència bizantina encara era molt preada. Pero el contacte en els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento a la Itàlia septentrional.

[[Andrea Mantegna]] ([[1430]]-[[1506]]), naixcut prop de Pàdua, es va formar entre esta ciutat i Venècia, en un ambient en que la pintura d'influència bizantina encara era molt preada. Pero el contacte en els humanistes i l'admiració per Donatello, que havia treballat a Pàdua, determinaren l'orientació del pintor més important del Quattrocento en l'Itàlia septentrional.

Al palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.

En el palau ducal de Màntua va pintar entre [[1473]] i [[1474]] un dels cicles de pintura mural més importants del Renaiximent: ''La Cambra dels Esposos''.

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] supon el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i aixina, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Una atra corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon número de ''Verges en el Chiquet'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Encara que, ya en estes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personages que reflectixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabals de Botticelli són els grans quadres de temes mitològics pintats en l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naiximent de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tencara que la seua pintura és essencialment religiosa.

==== Mestres del sigle XVI ====

==== Mestres del sigle XVI ====