Llínea 166: |
Llínea 166: |
| | | |
| ==== L'escola veneciana ==== | | ==== L'escola veneciana ==== |
− | [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, puix, un quadre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] | + | [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] |
− | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. | + | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluixen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. |
| | | |
− | Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>
| + | Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/> |
| | | |
− | [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). | + | [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i redones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenins i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). |
| | | |
− | [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seves figures s'embolcallen en vestits costosos i s'adormen en joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis''). | + | [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seues figures s'emboliquen en vestits costosos i s'adormen en joyes (com la seca versió de ''Venus i Adonis''). |
| | | |
− | [[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisis de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> | + | [[Il Tintoretto]] ya traslluïx la crisis de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrasts de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda per mig de l'alternança de zones de diferent intensitat llumínica ya prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> |
| | | |
| === Música === | | === Música === |