Llínea 204: |
Llínea 204: |
| === El Renaiximent hispànic === | | === El Renaiximent hispànic === |
| {{principal|Renaiximent hispànic}} | | {{principal|Renaiximent hispànic}} |
− | L'art renaixentista no s'imponguí plenament als territoris peninsulars fins al [[segle XVI]].<ref>Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de Renaiximent hispànic'' al de ''Renaiximent espanyol'' ya que no podem analisar els fets històrics des de la nostra visió actual.</ref> | + | L'art renaixentista no s'imponguí plenament als territoris peninsulars fins al [[sigle XVI]].<ref>Per a la comprensió del temps històric, es preferible el concepte de Renaiximent hispànic'' al de ''Renaiximent espanyol'' ya que no podem analisar els fets històrics des de la nostra visió actual.</ref> |
| | | |
− | En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant al llarc de tot el [[segle XV]] i principis del XVI. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i a la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenrollà en l'estil [[Juan de Herrera|herrerià]], caracterisat per l'austeritat i la solemnitat, com el [[monasteri de San Lorenzo de l'Escorial]]; i en atres edificis d'estil [[plateresc]], caracterisat per una decoració abundant i delicada, com en la frontera de la [[universitat de Salamanca]]. | + | En l'[[arquitectura]], l'art gòtic va seguir sent l'estil predominant a lo llarc de tot el [[sigle XV]] i principis del [[sigle XVI]]. Hi ha influència de l'estil itàlic al palau de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] en l'[[Alhambra]] (obra de [[Pedro Machuca]]) i en la catedral de la mateixa ciutat. En canvi, l'arquitectura renaixentista hispànica es desenrollà en l'estil [[Juan de Herrera|herrerià]], caracterisat per l'austeritat i la solemnitat, com el [[monasteri de San Lorenzo de l'Escorial]]; i en atres edificis d'estil [[plateresc]], caracterisat per una decoració abundant i delicada, com en la frontera de la [[universitat de Salamanca]]. |
| | | |
− | L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaiximent italià, pero els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que no pas la bellea ideal. La majoria d'obres són talles de fusta de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]]. | + | L'[[escultura]] hispànica rebé influències del Renaiximent italià, pero els escultors plasmaren la intensitat del sentiment religiós més que la bellea ideal. La majoria d'obres són talles de [[fusta]] de colors vius. Entre els escultors destacà [[Alonso Berruguete]]. |
| | | |
− | La [[pintura]] es caracterisà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses games tonal en els colors i les ombres seguint les ensenyances italianes. [[El Greco]] sobresortí sobre de tots els atres tres pintors. Feu pintures religioses i retrats en un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'us del color i les figures allargades. De la seua obra, molt àmplia, destaca ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', extraordinària pintura classicista de la composició, en característiques manieristes i contrasts de llum. Un atre autor destacat fon en [[Luis de Morales]]. | + | La [[pintura]] es caracterisà per la preocupació de la perspectiva i les mesures anatòmiques, l'aplicació de diverses games tonal en els colors i les ombres seguint les ensenyances italianes. [[El Greco]] sobreeixí sobre els atres tres pintors. Feu pintures religioses i retrats en un estil molt original, ple de dramatisme i moviment; destacà per l'us del color i les figures allargades. De la seua obra, molt àmplia, destaca ''[[L'enterrament del comte d'Orgaz]]'', extraordinària pintura classicista de la composició, en característiques manieristes i contrasts de llum. Un atre autor destacat fon en [[Luis de Morales]]. |
| | | |
| === El Renaiximent nòrdic === | | === El Renaiximent nòrdic === |