− | L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realisar en el camp de la [[geografia]], l'[[anatomia]], la [[navegació marítima|navegació]], la [[imprenta]], la [[rellonge]]ria i els métodos financers. En medicina va destacar [[Andreas Vesal]] que va realisar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorisació i les ensenyances mèdiques en la pràctica. L'aragonés [[Miquel Servet]] va demostrar cap al [[1553]] l'existència de la circulació pulmonar. El [[1543]] es va publicar ''De Revolutionibus orbium coelestium'', obra de [[Nicolau Copèrnic]], defensa que la Terra, com tota la resta de planetes, descriu "una revolució anual al voltant del Sol, on es troba el centre del món". | + | L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes varen preparar el camí de la ciència moderna, els avanços més importats de la qual es van realisar en el camp de la [[geografia]], l'[[anatomia]], la [[navegació marítima|navegació]], la [[imprenta]], la [[rellonge]]ria i els métodos financers. En medicina va destacar [[Andreas Vesal]] que va realisar una detallada descripció del cos humà i per primer cop va unir la teorisació i les ensenyances mèdiques en la pràctica. L'aragonés [[Miquel Servet]] va demostrar cap al [[1553]] l'existència de la circulació pulmonar. El [[1543]] es va publicar ''De Revolutionibus orbium coelestium'', obra de [[Nicolau Copèrnic]], defensa que la [[Terra]], com tot el resto de [[planetes]], descriu "una revolució anual al voltant del [[Sol]], on es troba el centre del món". |
− | Durant el Renaiximent, les facultats de [[medicina]] italianes van destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, a pesar de no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'[[anatomia]], la [[fisiologia]] i la [[patologia]] modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina. | + | Durant el Renaiximent, les facultats de [[medicina]] italianes varen destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, a pesar de no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, varen posar les bases de l'[[anatomia]], la [[fisiologia]] i la [[patologia]] modernes, tot començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina. |
− | En general, els humanistes van conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels segles XV i XVI no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del segle XVII. | + | En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. |