124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 35:
Llínea 35: − +
→Beatus ille
=== Beatus ille ===
=== Beatus ille ===
La tradició de l'evocació de la naturalea cal anar a cercar-la en el poeta Teòcrit i en Virgili i Horaci. L'Edat Mijana la reforça en poetes com el Dant o Petrarca i el renaiximent la reprén. La naturalea hi té una image idealisada, bucòlica i servix sovint de marc a les converses d'uns pastors ideals que parlen d'amor. En la poesia ascètica i mística, per contra, la visió de la naturalea va lligada al desig de perfecció espiritual.
La tradició de l'evocació de la naturalea cal anar a cercar-la en el poeta Teòcrit i en Virgili i Horaci. L'Edat Mijana la reforça en poetes com el Dant o Petrarca i el renaiximent la reprén. La naturalea hi té una image idealisada, bucòlica i servix a sovint de marc a les conversacions d'uns pastors ideals que parlen d'amor. En la poesia ascètica i mística, per contra, la visió de la naturalea va lligada al desig de perfecció espiritual.
El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.
El ''beatus ille'' s'entén com el motiu de ''feliç de qui ha fugit del brogit del món urbà i troba la pau i l'oci en el camp''. Horaci l'incorpora en les seues odes, i Fray Luis de León el fa transcendent en el seu cant de vida retirada.