Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{ortografia}} | | {{ortografia}} |
− | El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[segle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[segle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística. | + | El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística. |
| | | |
| El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de segles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. | | El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de segles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Entorn històric == | | == Entorn històric == |
| {{història universal}} | | {{història universal}} |
− | Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[segle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per: | + | Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien el final de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[sigle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per: |
− | * El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment a [[Flandes]] i a [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic. | + | * El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment en [[Flandes]] i en [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic. |
| * L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. | | * L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent. |
| * L'aparició de poders monàrquics forts. | | * L'aparició de poders monàrquics forts. |