Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{en desenroll}} | | {{en desenroll}} |
− |
| |
− |
| |
− |
| |
| {{Ficha de país | | {{Ficha de país |
| | nom_oficial = República de Guinea Ecuatorial<br/>''République de Guinée équatoriale'' | | | nom_oficial = República de Guinea Ecuatorial<br/>''République de Guinée équatoriale'' |
Llínea 14: |
Llínea 11: |
| | capital_població = 100.000 aprox. | | | capital_població = 100.000 aprox. |
| | capital_coord = 1_30_49_N_10_22_47_E 1º 30' 49'' N 10º 22' 47'' E | | | capital_coord = 1_30_49_N_10_22_47_E 1º 30' 49'' N 10º 22' 47'' E |
− |
| |
| | ciutat_principal =[[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]]<br /><small>173.036 aprox.<ref>[http://www.mae.es/NR/rdonlyres/6FE663CC-C88E-4017-851F-DA37786A22D6/0/GuineaEcuatorial.pdf Según estimación del Ministerio de Asuntos Exteriores de España.]</ref></small><br />{{coord|1|51|0|N|9|45|0|E}} | | | ciutat_principal =[[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]]<br /><small>173.036 aprox.<ref>[http://www.mae.es/NR/rdonlyres/6FE663CC-C88E-4017-851F-DA37786A22D6/0/GuineaEcuatorial.pdf Según estimación del Ministerio de Asuntos Exteriores de España.]</ref></small><br />{{coord|1|51|0|N|9|45|0|E}} |
− |
| |
| | principals ciutats= | | | principals ciutats= |
| | festa_nacional= | | | festa_nacional= |
| | idioma_oficial =[[idioma espanyol|Espanyol]] (us principal).<br/> També és oficial, encara que escassament gastat, el [[idioma francés|francés]].¹ | | | idioma_oficial =[[idioma espanyol|Espanyol]] (us principal).<br/> També és oficial, encara que escassament gastat, el [[idioma francés|francés]].¹ |
− | | govern =[[República presidencialista]] dins d'un marc [[dictadura|dictatorial]]
| + | | govern =[[República presidencialista]] dins d'un marc [[dictadura|dictatorial]] |
− | | dirigents_títuls =Presidente<br />Primer ministro | + | | dirigents_títuls =President<br />Primer ministre |
− |
| |
| | dirigents_noms =[[Teodoro Obiang Nguema]]<br />[[Ignacio Milam Tang]] | | | dirigents_noms =[[Teodoro Obiang Nguema]]<br />[[Ignacio Milam Tang]] |
| | fundació =[[Independència]] | | | fundació =[[Independència]] |
| | fundació_hites =d'[[Espanya]] | | | fundació_hites =d'[[Espanya]] |
| | fundació_dates = <br />[[12 d'octubre]] de [[1968]] | | | fundació_dates = <br />[[12 d'octubre]] de [[1968]] |
− |
| |
| | superfície = 28.051 | | | superfície = 28.051 |
| | superfície_lloc =145 | | | superfície_lloc =145 |
− |
| |
| | superfície_aigua = Despreciable | | | superfície_aigua = Despreciable |
| | fronteres = 539 [[quilómetro|km]] | | | fronteres = 539 [[quilómetro|km]] |
Llínea 92: |
Llínea 84: |
| | | |
| === Domini espanyol === | | === Domini espanyol === |
− | [[Archiu:1729 West Àfrica Map (Cameroon & Nigèria).jpg|thumbnail|200px|Mapa de 1729 mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]] | + | [[Image:1729 West Àfrica Map (Cameroon & Nigèria).jpg|thumbnail|200px|Mapa de 1729 mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea on és desenrollen les cultures [[bubi]], [[fang]] i [[benga]], entre atres]] |
| | | |
| El 13 de setembre de 1845 és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la regio a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren. | | El 13 de setembre de 1845 és fa pública la Real Orde per la qual la [[Isabel II d'Espanya|Reina Isabel II]] autorisa el trasllat a la regio a tots els negres i mulats lliures de [[Cuba]] que voluntàriament ho desijaren. |
Llínea 103: |
Llínea 95: |
| | | |
| ==== Colònia de Guinea Espanyola ==== | | ==== Colònia de Guinea Espanyola ==== |
− | [[Archiu:Reymalabo1930.PNG|thumb|El rei Malabo de Bioko en 1930]] | + | [[Image:Reymalabo1930.PNG|thumb|El rei Malabo de Bioko en 1930]] |
| | | |
| Abdós territoris (insular i continental) foren units en 1926 com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols. | | Abdós territoris (insular i continental) foren units en 1926 com la colònia de [[Guinea Espanyola]]. Per ad esta época acaben de dissoldre's les estructures prèvies tradicionals dels regnes tribals, consolidant-se l'administració de tall europeu importat pels espanyols. |
Llínea 119: |
Llínea 111: |
| ==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ==== | | ==== Comunitat Autònoma de Guinea Equatorial ==== |
| | | |
− | [[Archiu:limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|Bioko dónes de la costa camerunesa]] | + | [[Image:limbe view with Bioko.jpg|thumb|320 px|Bioko dónes de la costa camerunesa]] |
| | | |
| El 15 de decembre de 1963, El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris van ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions. | | El 15 de decembre de 1963, El Govern espanyol va sometre a referèndum entre la població d'estes dos províncies, un proyecte de Basses sobre Autonomia, que fon aprovat per acaparadora majoria. En conseqüència, estos territoris van ser dotats d'autonomia adoptant oficialment el nom de Guinea Equatorial, en òrguens comuns a tot el territori (Assamblea General, Consell de Govern i comissari General) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assamblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions. |
Llínea 134: |
Llínea 126: |
| En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en l'ONU com a membre 126 de l'Organisació. | | En setembre de [[1968]], Francisco Macías Nguema fon triat primer president de Guinea Equatorial en el soport de moviments nacionalistes com l'IPGE ([[Idea Popular de la Guinea Ecuatorial]]), part del MONALIGE ([[Movimento Nacionalista de liberación de Guinea Ecuatorial]]) i el MUNGE ([[Movimento de Unión Nacional de Guinea Ecuatorial]]). L'independència es va proclamar el [[12 d'octubre]] de [[1968]]. El país adoptà el nom de República de Guinea Equatorial. Fon admesa en l'ONU com a membre 126 de l'Organisació. |
| | | |
− | [[Archiu:AOF001.JPG|thumb|200px|Monedes d'un franc d'Àfrica Occidental Francesa de 1944 i 1948.]] | + | [[Image:AOF001.JPG|thumb|200px|Monedes d'un franc d'Àfrica Occidental Francesa de 1944 i 1948.]] |
| | | |
| En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país. | | En giner de [[1969]], el líder de l'oposició a Macías, [[Bonifacio Ondó Edu]], que estava somés a arrest domiciliari, fon assessinat. Aumentà l'inestabilitat en el país. |
Llínea 173: |
Llínea 165: |
| Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (després d' [[Angola]] i [[Nigèria]]). | | Guinea Equatorial és el tercer productor de cru de l'Àfrica Subsahariana (després d' [[Angola]] i [[Nigèria]]). |
| En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca{{cita requerida}} (present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995. | | En 2003, el president [[George Bush]] —Provablement pressionat per la indústria petrolera estatunidenca{{cita requerida}} (present en Guinea Equatorial en [[Exxon MOBIL]], [[ChevronTexaco]] i Triyo Energy)— Va reprendre relacions diplomàtiques en la dictadura equatoguineana, que s'havien interromput en 1995. |
− |
| |
− |
| |
| | | |
| [[Image:Equatorialguineamap.png|thumb|Mapa de Guinea Equatorial]] | | [[Image:Equatorialguineamap.png|thumb|Mapa de Guinea Equatorial]] |
Llínea 181: |
Llínea 171: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− |
| |
| | | |
| '''[[Guinea Equatorial]]''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni|Región Continental]]''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial|Región Insular]]''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres. | | '''[[Guinea Equatorial]]''' és un chicotet país situat en la part equatorial d'[[Àfrica]]. Consta d'un territori continental de 26.017 km2, denominat '''[[Riu Muni|Región Continental]]''' o Mbini (antic ''Riu Muni''), que llimita al nort en [[Camerun]], a l'est i sur en [[Gabó]] i a l'oest en el [[oceà Atlàntic]]; i d'un atre denominat '''[[Illes de Guinea Ecuatorial|Región Insular]]''' de 2.034 km2, format per les Illes de [[Bioko]] (antiga [[Fernando Poo]]) on es troba la capital [[Malabo]], d'[[Annobon]] (al sur de [[São Tomé i príncep]], nomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les Illes ubicades en la [[Baïa de Corisco]], [[Corisco]], [[Elobey Gran]], [[Elobey Chic]] i algunes atres. |
Llínea 194: |
Llínea 183: |
| | | |
| Mes del 45% del territori és forestal (46'2%) i està format per boscs, en els que destaca la seua biodiversitat. A pesar dels beneficis que produïx el petròleu, la superfície agrària està aumentant en la consegüent deforestació (8'2%). | | Mes del 45% del territori és forestal (46'2%) i està format per boscs, en els que destaca la seua biodiversitat. A pesar dels beneficis que produïx el petròleu, la superfície agrària està aumentant en la consegüent deforestació (8'2%). |
− | [[Arxiu:Gorilla 019.jpg|thumb|280 px|Gorila de plana]] | + | [[Image:Gorilla 019.jpg|thumb|280 px|Gorila de plana]] |
− | [[Archiu:Lleopard2.jpg|thumb|280 px|Lleopart]] | + | [[Image:Lleopard2.jpg|thumb|280 px|Lleopart]] |
| '''Clima''' | | '''Clima''' |
| | | |
Llínea 210: |
Llínea 199: |
| | | |
| == Política == | | == Política == |
− |
| |
| | | |
| Nominalment, Guinea Equatorial és una democràcia constitucional senyes de [[1991]]. No obstant, la realitat política del país és la dictadura unipartidista i personal de [[Teodoro Obiang Nguema]], en el poder des de'l [[3 d'agost]] de [[1979]], quan va liderar un colp d'Estat contra son tio, [[Francisco Macías Nguema]], i que es perpetua en la presidència falsejant els resultats electorals. El sistema polític de Guinea Equatorial ha sigut definit com "Democratura" pel profesor [[Max Liniger-Gourmaz]], mentres que atres analistes coincidixen a senyalar que és tracta d'una dinastia de facto. | | Nominalment, Guinea Equatorial és una democràcia constitucional senyes de [[1991]]. No obstant, la realitat política del país és la dictadura unipartidista i personal de [[Teodoro Obiang Nguema]], en el poder des de'l [[3 d'agost]] de [[1979]], quan va liderar un colp d'Estat contra son tio, [[Francisco Macías Nguema]], i que es perpetua en la presidència falsejant els resultats electorals. El sistema polític de Guinea Equatorial ha sigut definit com "Democratura" pel profesor [[Max Liniger-Gourmaz]], mentres que atres analistes coincidixen a senyalar que és tracta d'una dinastia de facto. |
Llínea 221: |
Llínea 209: |
| | | |
| == Organisació politicoadministrativa == | | == Organisació politicoadministrativa == |
− | | + | [[Image:Equatorial Guinea provinces numbered.png|thumb|Províncies de Guinea Equatorial.]] |
− | | |
− | [[Archiu:Equatorial Guinea provinces numbered.png|thumb|Províncies de Guinea Equatorial.]] | |
| | | |
| Guinea Equatorial està dividida administrativament en set [[províncies de Guinea Ecuatorial|provincias]] (en els seus respectives capitals): | | Guinea Equatorial està dividida administrativament en set [[províncies de Guinea Ecuatorial|provincias]] (en els seus respectives capitals): |
Llínea 237: |
Llínea 223: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | [[Archiu:100 Ekuele Guinea Equatorial.JPG|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de [[1975]]]] | + | [[Image:100 Ekuele Guinea Equatorial.JPG|thumb|350px|Billet de 100 Ekuele de [[1975]]]] |
| És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el cacau, cotó, café, la canya de sucre, fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al vacú, i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable. | | És estat membre de [[Comunitat Econòmica i Monetària d'Àfrica Central|CEMAC]]. La moneda de curs llegal és el [[Franc CFA]]. La riquea principal de Guinea Equatorial és el [[petròleu]] i els seus derivats, en una extracció estimada de 300.000 barrils de petròleu diaris, l'explotació de fustes nobles, l'agricultura, en productes com el cacau, cotó, café, la canya de sucre, fruites tropicals, etc. També s'ha de destacar la ganaderia degut a l'existència de terres altes aptes per al vacú, i els minerals, en particular els metals preciosos, dels quals el comerç informal és destacable. |
| | | |
Llínea 245: |
Llínea 231: |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | | + | [[Image:Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1961 i 2003 (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants.]] |
− | | |
− | [[Archiu:Equatorial Guinea demography.png|thumb|200px|Evolució de la població entre 1961 i 2003 (sifres de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants.]] | |
| | | |
| '''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15 anys) en una taxa de natalitat entorn del 42 por mil i una mortalitat del 16 por mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té mes de 65 anys. | | '''Guinea Equatorial''' te una població de caràcter jove (el 45% no supera els 15 anys) en una taxa de natalitat entorn del 42 por mil i una mortalitat del 16 por mil (en comparació, la mortalitat infantil en Cuba —Un país molt més pobre— És de 5,3. L'esperança de vida és de 49 anys per als hòmens i 53 per als dones (les pijors miges dins de la [[Hispanitat]]). Només un 4% de la població té mes de 65 anys. |
Llínea 256: |
Llínea 240: |
| | | |
| === Etnografia === | | === Etnografia === |
− |
| |
| | | |
| És l'únic país hispà en el món en majoria negra. | | És l'únic país hispà en el món en majoria negra. |
Llínea 266: |
Llínea 249: |
| === Llengües === | | === Llengües === |
| | | |
− | | + | L'idioma oficial és l'[[idioma espanyol|espanyol]], tal com ho reflectix la Constitució del país. La gran majoria dels equatoguineans parlla espanyol, especialment aquells que són [[Malabo]]ensos o viuen prop d'allí. L'espanyol ha sigut idioma oficial des de 1844 i a pesar d'això, en Guinea Equatorial no hi ha cap Acadèmia de la Llengua Espanyola com en el restant de països que els tenen al tindre l'espanyol com a llengua oficial. Aixina i tot, hui en dia Guinea Equatorial ha apostat per la creació en el país d'una Acadèmia per a la Llengua espanyola; l'establiment d'un programa que reforce la difusió de l'espanyol en els mijos de comunicació social i el reforçament dels cursos d'espanyol per a estrangers ya establits per la [[Universitat Nacional de Guinea Equatorial]].<ref>{{cita web| |
− | L'idioma oficial és el [[idioma espanyol|espanyol]], tal com ho reflectix la Constitució del país. La gran majoria dels equatoguineans parlla espanyol, especialment aquells que són [[Malabo]]ensos o viuen prop d'allí. L'espanyol ha sigut idioma oficial des de 1844 i a pesar d'això, en Guinea Equatorial no hi ha cap Acadèmia de la Llengua Espanyola com en el restant de països que els tenen al tindre l'espanyol com a llengua oficial. Aixina i tot, hui en dia Guinea Equatorial ha apostat per la creació en el país d'una Acadèmia per a la Llengua espanyola; l'establiment d'un programa que reforce la difusió de l'espanyol en els mijos de comunicació social i el reforçament dels cursos d'espanyol per a estrangers ya establits per la [[Universitat Nacional de Guinea Equatorial]].<ref>{{cita web| | |
| |apellido= | | |apellido= |
| |nombre= | | |nombre= |
Llínea 287: |
Llínea 269: |
| | | |
| === Ciutats === | | === Ciutats === |
− | [[Archiu:Malabo a 13-oct-01.jpg|250px|thumb|Puerto de Malabo]] | + | [[Image:Malabo a 13-oct-01.jpg|250px|thumb|Puerto de Malabo]] |
| Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta mes de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón). | | Destaquen dos ciutats: [[Malabo]], capital de l'estat en aproximadament 90.000 habitants, situada en l'illa de Bioko; i [[Bata (Guinea Equatorial)|Bata]], ciutat en la regió continental en una miqueta mes de 110.000 habitants, estes són les dos ciutats més importants del país. Atres ciutats són: [[Ebebiyín]], [[Mongomo]], [[Evinayong]], [[Luba]], [[Añisok]], [[Niefang]], [[Micomiseng]], [[Akonibé]], [[Kogo]], [[Akurenam]], [[Nsok Nsomo]], [[Nsork]], [[Riaba]], [[Sant Antoni de Palé]] (Capital de l'illa d'Annobón). |
| | | |
Llínea 397: |
Llínea 379: |
| == Deports == | | == Deports == |
| | | |
− | *[[Archiu:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]] | + | *[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]] |
− | *[[Archiu:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]] | + | *[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de {{PAGENAME}}]] |
| | | |
| ''Guinea Equatorial ha sigut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de 2012 conjuntament en el país veí [[Gabó]].'' | | ''Guinea Equatorial ha sigut triada per a albergar la [[Copa Africana de nacions]] de 2012 conjuntament en el país veí [[Gabó]].'' |