Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Plantilla:uiquificar}} | | {{Plantilla:uiquificar}} |
| | | |
− | Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el *Grao, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa de la calle Chapa, 15. De professió comerciant, *consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]]. | + | Naixcut en el [[Grao de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antonio del Grau i fallit en el Grau, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés va ser la seua casa del carrer Chapa, 15. De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]]i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]]. |
| | | |
| El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu. | | El seu pare tenia un negoci en [[Valéncia]] de consignatari de bucs, en morir este i en a penes díhuit anys, José Aguirre va tindre que fer-se càrrec del negoci familiar. En [[1863]] marcha a [[Cuba]] a visitar i arreplegar un heretage d'un tio seu. |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes. | | En [[1867]] contrau matrimoni en Rosa Verdaguer Serrano de la que va tindre sis fills. En fallir esta, contrau nou matrimoni en [[1885]] en María Sirera Fenollós de la que va tindre cinc fills. José Aguirre sobreviuria a les seues dos esposes. |
| | | |
− | Cap a [[1870]] s'associÀ en els germans Fournier (francesos d'orige) i començÀ l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant. | + | Cap a [[1870]] s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de [[taronges]] a [[França]] que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci va ser marejant. Contínua l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges a atres productes agrícoles de la [[Regió Valenciana]]. Aguirre Matiol va ser el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant. |
| | | |
| Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques. | | Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en [[llengua valenciana]]. En la seua casa de camp de [[Bétera]], reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques. |