125 465
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 10:
Llínea 10: − + − +
sense resum d'edició
'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>
'''''Landnámabók''''' ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o ''Llibre de la Colonisació'', a sovint designat abreujadament en la forma '''''Landnáma''''') o '''''liber de occupatione Islandiae''''' (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit [[Islàndia|islandés]] medieval que descriu detalladament l'[[assentament d'Islàndia|assentament]] o establiment ("landám") a [[Islàndia]] d'uns 400 colons, bàsicament [[noruec|noruecs]] entre els anys [[870]] i [[930]] dCr. La versió original de la ''Landnámabók'' no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del [[segle XI]] i se supon que el compilador fon el famós [[Ari Thorgilsson|Ari Þorgilsson]] inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-9047051/Landnamabok Enciclopèdia Britànica Online]</ref>
Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].
Comença en l'establiment de l'[[Ingólfur Arnarson]] en [[Reikiavik]] i les seues reclamacions de la terra cap al [[nort]], [[oest]], [[est]] i [[sur]]. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en l'història de les seues famílies durant el [[sigle XI]]. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La ''Landnámabók'' enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals varen establir-se al nort-est i suroest de l'[[illa]].
La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web
La ''Landnámabók'' continua essent actualment una font de valor inestimable<ref>{{citar web
* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.
* ''[[Hauksbók]]'', còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'''Sturlubók''. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers l'any [[1299]]. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sancera en paper deguda a Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ya perduda, de l'Styrmir Kárason.
* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjarðarsýsla]].
* ''Melabók'', de l'[[Snorri Markússon]] (feta vers el [[1272]]), lǫgmaðr de [[Melar]] (d'on el nom del manuscrit), en la [[Borgarfjarðarsýsla]].
* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per [[Björn Jónsson]] en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
* ''Skarðsárbók'', còpia en paper de la primera mitat del [[sigle XVII]] feta per [[Björn Jónsson]] en Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
* ''Þórðarbók'', també còpia en paper del segle XVII feta per [[Þórður Jónsson]] prebost del [[Hítardalur]].
* ''Þórðarbók'', també còpia en paper del sigle XVII feta per [[Þórður Jónsson]] prebost del [[Hítardalur]].
== Referències ==
== Referències ==