Canvis

Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va nomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] (1874) i [[Tirint]] (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va nomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[segle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any 1952, el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]],  dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a la [[història]],  dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu.

No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.