3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 174:
Llínea 174: − + − + Llínea 193:
Llínea 193: − +
→Edat Moderna
Despuix de les germanies durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se produí la castellanisació de la [[cultura valenciana]] degut a la represió de [[Germana Di Foix]] vireina designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] que promové l'abandó de lo valencià. Llavors es produí un gran moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.
Despuix de les germanies durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se produí la castellanisació de la [[cultura valenciana]] degut a la represió de [[Germana Di Foix]] vireina designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] que promové l'abandó de lo valencià. Llavors es produí un gran moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.
===L'humanisme valencià===
===L'Humanisme valencià===
L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliveral [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasmo de Ròterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.
L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliveral [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasmo de Ròterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.
===L'expulsió dels moriscs===
===L'Expulsió dels moriscs===
[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]
[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]
{{AP|Expulsió dels moriscs}}
{{AP|Expulsió dels moriscs}}
Com a conseqüència el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. [[Els Furs]] valencians, entre atres, foren derogats deixant al Regne sense una autonomia i un reconiximent que feya molts sigles que ya tenia. En el seu lloc s'impongueren els [[Furs de Castella]] que s'acostaven als absolutistes francesos que eren els que tots volien imitar. Les institucions valencianes li reclamaren a [[Felip V d'Espanya|Felip V]] que tornara Els Furs com havia fet en atres parts i el rei estava dispost a fer-ho perque no trencaven en l'unitat d'[[Espanya]] i reconeixien la personalitat valenciana. Pero l'aristocàcia i la noblea es negaren perque preferien els Furs de Castella als que ya s'havien adaptat.
Com a conseqüència el nou rei reformà la distribució de poder en els [[Decrets de Nova Planta]]. [[Els Furs]] valencians, entre atres, foren derogats deixant al Regne sense una autonomia i un reconiximent que feya molts sigles que ya tenia. En el seu lloc s'impongueren els [[Furs de Castella]] que s'acostaven als absolutistes francesos que eren els que tots volien imitar. Les institucions valencianes li reclamaren a [[Felip V d'Espanya|Felip V]] que tornara Els Furs com havia fet en atres parts i el rei estava dispost a fer-ho perque no trencaven en l'unitat d'[[Espanya]] i reconeixien la personalitat valenciana. Pero l'aristocàcia i la noblea es negaren perque preferien els Furs de Castella als que ya s'havien adaptat.
===L'ilustració valenciana===
===L'Ilustració valenciana===
En el [[sigle XVIII]] se produí en la [[Comunitat Valenciana]] aixina com en molts atres llocs del món l'[[Iustració]]. Els adinerats se preocuparen pel saber i sustenten el moviment. Els intelectuals busquen el saber i la raó i realisen investigacions i avanços per al món. En Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]] fon la major promotora de l'Ilustració sent una de les millors d'Espanya. En camps com la botànica, medicina, anatomia o economia brillaren valencians.
En el [[sigle XVIII]] se produí en la [[Comunitat Valenciana]] aixina com en molts atres llocs del món l'[[Iustració]]. Els adinerats se preocuparen pel saber i sustenten el moviment. Els intelectuals busquen el saber i la raó i realisen investigacions i avanços per al món. En Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]] fon la major promotora de l'Ilustració sent una de les millors d'Espanya. En camps com la botànica, medicina, anatomia o economia brillaren valencians.