Canvis

[[Image:caliz2.jpg|right|350px|thumb|<center>El Sant Caliç en La [[Seu de Valéncia]]</center>]]

[[Image:caliz2.jpg|right|350px|thumb|<center>El Sant Caliç en La [[Seu de Valéncia]]</center>]]

== La Tradició dels Primers Sigles ==

== La Tradició dels Primers Sigles ==

   

   

La tradició nos diu que és la mateixa Copa que utilisà el Senyor en l'Últim Sopar per a l'institució de l'Eucaristia, que despuix fon portada a [[Roma]] per [[Sant Pere]] i que conservaren els Papes successors d´ell fins a [[Sant Sixt II]], que per mediació del seu diaca [[Sant Llorenç]], oriunt d'[[Espanya]], fon enviada a la seua terra natal d'Osca en el [[sigle III]] per a lliberar-la de la persecució de l'emperador Valerià. Recomana esta permanència del Sant Càliç en Roma la frase del Cànon Romà dita abans: “prengué este càliç gloriós”, (hoc praeclarum calicem); expressió admirativa que no trobem en unes atres anafores antigues, i no podem oblidar que la pregaria eucarística romana és la versió llatina d'una atra en llengua grega, perque esta fon la pròpia de l'Iglesia de Roma fins al Papa Sant Damas en el [[sigle V]].

La tradició nos diu que és la mateixa Copa que utilisà el Senyor en l'Últim Sopar per a l'institució de l'Eucaristia, que despuix fon portada a [[Roma]] per [[Sant Pere]] i que conservaren els Papes successors d´ell fins a [[Sant Sixt II]], que per mediació del seu diaca [[Sant Llorenç]], oriunt d'[[Espanya]], fon enviada a la seua terra natal d'Osca en el [[sigle III]] per a lliberar-la de la persecució de l'emperador Valerià. Recomana esta permanència del Sant Càliç en Roma la frase del Cànon Romà dita abans: “prengué este càliç gloriós”, (hoc praeclarum calicem); expressió admirativa que no trobem en unes atres anafores antigues, i no podem oblidar que la pregaria eucarística romana és la versió llatina d'una atra en llengua grega, perque esta fon la pròpia de l'Iglesia de Roma fins al Papa Sant Damas en el [[sigle V]].

== L’Història del Sant Càliç en Espanya ==

== L’Història del Sant Càliç en Espanya ==

La relíquia fon entregada l'any [[1399]] al Rei d'[[Aragó]], [[Martí l'Humà]] que el tingué en el palau real de l'Alfajeria de [[Saragossa]] i despuix, fins a la seua mort, en el Real de Barcelona en [[1410]], nomenant-se el Sant Càliç en l'inventari dels seus bens (Manuscrit 136 de Martí l'Humà. Archiu de la Corona d'Aragó, [[Barcelona]]; a on se descriu l’història del sagrat got) Cap a [[1424]], el segon successor d'En Martí, el Rei [[Alfons V el Magnànim]] portà el reliquiari real al palau de Valéncia, i en motiu de l'estància d'este Rei en Nàpols, fon entregat junt en les atres regies relíquies a la [[Sèu de Valéncia]] l'any [[1437]] (Volum 3.532, fol. 36 v. De l'Archiu de la Catedral).

La relíquia fon entregada l'any [[1399]] al Rei d'[[Aragó]], [[Martí l'Humà]] que el tingué en el palau real de l'Alfajeria de [[Saragossa]] i despuix, fins a la seua mort, en el Real de Barcelona en [[1410]], nomenant-se el Sant Càliç en l'inventari dels seus bens (Manuscrit 136 de Martí l'Humà. Archiu de la Corona d'Aragó, [[Barcelona]]; a on se descriu l’història del sagrat got) Cap a [[1424]], el segon successor d'En Martí, el Rei [[Alfons V el Magnànim]] portà el reliquiari real al palau de Valéncia, i en motiu de l'estància d'este Rei en Nàpols, fon entregat junt en les atres regies relíquies a la [[Sèu de Valéncia]] l'any [[1437]] (Volum 3.532, fol. 36 v. De l'Archiu de la Catedral).

== El Sant Càliç en Valéncia ==

== El Sant Càliç en Valéncia ==

== Un tema d'actualitat ==

== Un tema d'actualitat ==

Ya hem dit que la critica negativa nos diu que ya en els temps de Jesús era una valiosa antiguetat i hi ha una costum israelita que nos dona un senya positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada família judeua conserva en afecte la “copa de bendició” per als sopars pasquals i sabàtics. Els evangelis nos diuen que Jesús celebrà el ritual pasqual en una sala decorosa, amoblada en divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la família que li acollí no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar per a que pronunciara les benediccions rituals, l'última de les quals se transformà en la primera consagració eucarística del vi en la Sanc del Redentor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Últim Sopar, en els discípuls assentats en terra i Jesús prenent en les seues mans un humil got de fanc... pero no fon aixina.

Ya hem dit que la critica negativa nos diu que ya en els temps de Jesús era una valiosa antiguetat i hi ha una costum israelita que nos dona un senya positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada família judeua conserva en afecte la “copa de bendició” per als sopars pasquals i sabàtics. Els evangelis nos diuen que Jesús celebrà el ritual pasqual en una sala decorosa, amoblada en divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la família que li acollí no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar per a que pronunciara les benediccions rituals, l'última de les quals se transformà en la primera consagració eucarística del vi en la Sanc del Redentor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Últim Sopar, en els discípuls assentats en terra i Jesús prenent en les seues mans un humil got de fanc... pero no fon aixina.

== La Capella del Sant Càliç ==

== La Capella del Sant Càliç ==

Quan en el [[sigle XV]] s’allargaren les naus per a conseguir el campanar i la sala capitular, l'arquitecte Pere Compte (autor també de la Llonja de Valéncia)  edificà en [[1496]] el corredor d'accés a l'aula antiga.  

Quan en el [[sigle XV]] s’allargaren les naus per a conseguir el campanar i la sala capitular, l'arquitecte Pere Compte (autor també de la Llonja de Valéncia)  edificà en [[1496]] el corredor d'accés a l'aula antiga.  

El Dijous Sant, el Sant Càliç es portat a l'altar major de la Catedral en la provessó d'entrada de la Missa en el Sant Sopar del Senyor, i el mateix en la “Festa anual del Sant Càliç”, que se celebra l'últim dijous d'octubre.

El Dijous Sant, el Sant Càliç es portat a l'altar major de la Catedral en la provessó d'entrada de la Missa en el Sant Sopar del Senyor, i el mateix en la “Festa anual del Sant Càliç”, que se celebra l'últim dijous d'octubre.

== La Real Germandat del Sant Càliç ==

== La Real Germandat del Sant Càliç ==

Són moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associació, que va adoptar la celebració els primers dijous de mes del "Dijous del Sant Caliç".

Són moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associació, que va adoptar la celebració els primers dijous de mes del "Dijous del Sant Caliç".

La Real Germandat té també una secció en [[Madrit]].

La Real Germandat té també una secció en [[Madrit]].

== La Confraria del Sant Càliç ==

== La Confraria del Sant Càliç ==

L'Arquebisbe En [[Marcelí Olaechea]] i Loyzaga va promoure, junt en el Capítul Metropolità de Valéncia, esta insigne associació publica de fidels, erigida canongement en la [[Catedral de Valéncia]], sent els estatuts aprovats ad experimentum el [[25 de març]] de [[1952]], i en caràcter definitiu, per part del Prelat, el [[25 de novembre]] de [[1955]].

L'Arquebisbe En [[Marcelí Olaechea]] i Loyzaga va promoure, junt en el Capítul Metropolità de Valéncia, esta insigne associació publica de fidels, erigida canongement en la [[Catedral de Valéncia]], sent els estatuts aprovats ad experimentum el [[25 de març]] de [[1952]], i en caràcter definitiu, per part del Prelat, el [[25 de novembre]] de [[1955]].

Té la seua sèu en la Catedral i patrocina i organisa la “Festa anual del Sant Càliç” l'últim dijous d'[[octubre]] i els “Dijous del Sant Càliç”, excepte el primer, reservat a la Real Germandat, en els que s'acollix a pelegrinages de parròquies, entitats cíviques i associacions de fidels.

Té la seua sèu en la Catedral i patrocina i organisa la “Festa anual del Sant Càliç” l'últim dijous d'[[octubre]] i els “Dijous del Sant Càliç”, excepte el primer, reservat a la Real Germandat, en els que s'acollix a pelegrinages de parròquies, entitats cíviques i associacions de fidels.

== Joan Pau II en la Catedral ==

== Joan Pau II en la Catedral ==

Dins del programa de la seua visita apostòlica a [[Espanya]], el Papa [[Joan Pau II]] va vindre a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]].  

Dins del programa de la seua visita apostòlica a [[Espanya]], el Papa [[Joan Pau II]] va vindre a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]].  

== Benet XVI en la Catedral ==

== Benet XVI en la Catedral ==

A lo llarc dels dies 8 i 9 de [[Juliol]] del [[2006]] tingué lloc en Valéncia la V Trobada Mundial de les Famílies, que va contar en la presència del Papa [[Benet XVI]].

A lo llarc dels dies 8 i 9 de [[Juliol]] del [[2006]] tingué lloc en Valéncia la V Trobada Mundial de les Famílies, que va contar en la presència del Papa [[Benet XVI]].

Després d'impartir la bendició passà a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], eixint per la porta de l'Almoina. A l'endemà, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratíssim gest d'utilisar el Sant Càliç de l´Últim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a [[Valéncia]] en [[1982]].

Després d'impartir la bendició passà a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], eixint per la porta de l'Almoina. A l'endemà, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratíssim gest d'utilisar el Sant Càliç de l´Últim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a [[Valéncia]] en [[1982]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==