126 635
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − [[File:Monument a Gabriel Miró, Alacant.JPG|thumb|Monument a Gabriel Miró, Alacant]]+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 6:
Llínea 34: − + Llínea 21:
Llínea 49: − + Llínea 36:
Llínea 64: − +
sense resum d'edició
{{Infobox escritor
| nom = Gabriel Miró
| image = Monument a Gabriel Miró, Alacant.JPG
| grandària = 230px
| descripció =
| seudònim =
| naixcut = [[28 de juliol]] de [[1879]]
| nascuda =
| lloc_de_naiximent = [[Alacant]]
| mort = [[27 de maig]] de [[1930]]
| morta =
| lloc_de_mort = [[Madrit]]
| ocupació = Escritor i abogat
| país = [[Espanya]]
| periodo = [[Sigle XIX]] i [[Sigle XX]]
| gènero = Noveles llíriques, narrativa
| temàtica =
| moviment =
| primeres_obres =
| obres_magnes = ''El yayo del rei''
''
| influències =
| influenciat =
| influenciada =
| premis =
| lloc web =
| signatura =
| notes a peu = Monument a Gabriel Miró, Alacant
}}
'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'octubre de [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.
Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll de la esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure als seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'[[Alacant]], i despuix va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. En l'octubre de [[1895]] va començar a estudiar [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] i en l'[[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'[[Ajuntament]] d'[[Alacant]] i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.
En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni van nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].
En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en [[Alacant]], del matrimoni varen nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].
En [[1911]] li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.
En [[1911]] li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de [[1914]] va caminar empleat en la [[Diputació de Barcelona]], a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre [[1914]] i [[1920]] va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a [[Madrit]] al ser nomenat en [[1920]] funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en [[1921]] era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En [[1925]] va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en [[1927]] és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.
En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.
En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]] '', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]] '', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]] '' ([[1926]]). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles llíriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen
#La tècnica del [[fragmentarisme]],
#La tècnica del [[fragmentarisme]],
== Bibliografia de l'autor ==
== Bibliografia de l'autor ==
Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i a [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova.
Es varen editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a [[Madrit]], [[1931]], pels "Amics de Gabriel Miró" i a [[Madrit]], [[1942]], en un sol volum, per Biblioteca nova.
*''La dona d'Ojeda'', [[1901]].
*''La dona d'Ojeda'', [[1901]].